Es compon de dues especialitats, taolu (rutines) i sanda (combat). Les rutines són patrons d’exercicis i maniobres gimnàstiques basades en les arts marcials xineses que permeten jutjar l’habilitat dels competidors. Comprenen moviments bàsics (puntades de peu, cops de puny, salts, girs, posicions, equilibris) relacionats amb els estils tradicionals de lluita que poden ser modificats per a demostrar una major habilitat (nandu). Es divideixen en rutines amb armes: pal (gunshu), llança (qiangshu), espasa (jian-shu), sabre (daoshu); o sense armes. També hi ha rutines d’exhibició de mà buida, individuals o en equip (nan quan, duilian, chang quan). Els combats tenen una durada variable, d’1 min i 20 s els més breus, per als estils externs o més durs, i de 5 min els més extensos per als interns o suaus. El combat lliure, també conegut com sanshou o Lei Tai, és una especialitat de combat esportiu que barreja tècniques de la boxa xinesa, la lluita Shuai jiao i altres tècniques d’atac com el Chin Na.
El 1958 es creà l’Associació de Wushu de la Xina per regular la pràctica de les arts marcials. Posteriorment es fundà la Federació Internacional de Wushu (IWUF), l’ens federatiu que regula les competicions i la seva pràctica internacional. La IWUF organitzà el 1991 la primera edició del Campionat del Món que es disputà a Pequín. Fou un dels vuit esports que el Comitè Olímpic Internacional (COI) valorà incloure en el programa dels Jocs Olímpics d’estiu previstos per al 2020, proposta que finalment rebutjà. Entre els seus practicants més destacats trobem Un Rong Tian, Jiang Bang Jun, Yuan Wen Qing, Jet Li o Steve Coleman.
A Catalunya, aquesta pràctica està regulada pel Departament de Wushu de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades, creat el 2003 i que disposava de cinc clubs afiliats: el Club de Tennis Reixac, el Club Wushu Siu Lam, el Club Esportiu Wushu Centre Dao, l’Institut de Wushu San Chai de Barcelona i el Club Marín. El 2012 s’organitzà la primera edició del Torneig Internacional Amistós de Wushu de Catalunya a Barcelona. Entre els practicants catalans destacaren Carles Cremades, Gemma Àlvarez, Chaofeng Wang i Octavi Casanovas.