Presidí el Futbol Club Barcelona (1925-29). Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça. Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol–. La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925. Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club. Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya (1926, 1927, 1928), dos d’Espanya (1926, 1928) i la primera edició de la Lliga espanyola (1929). En el món de la caça fou el primer president de la Tercera Federació Regional de Caça, que era la delegació a Catalunya de la federació espanyola, sense personalitat jurídica. El seu mandat durà aproximadament des de la creació de la federació espanyola (1940) fins al començament del 1953. També fou president del Reial Club de Polo. L’Ajuntament de Castelldefels li dedicà un carrer.