Defensa format al Reial Club de Polo de Barcelona, on arribà a assolir la capitania de l’equip. Guanyà cinc Campionats de Catalunya (1954, 1955, 1957, 1958, 1960), quatre Copes del Rei (1957-60) i una Lliga (1958). Fou internacional per Catalunya en dotze ocasions. Amb la selecció espanyola jugà 27 partits i obtingué la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma (1960). Es retirà l’any 1961.
Com arquitecte (col·legiat el 1958) signà, juntament amb l’arquitecte i oncle matern Josep Maria Soteras i Mauri (Barcelona, 23 d’abril de 1907 — 11 de març de 1989), l’edifici del Servei Estació (1962) del carrer d’Aragó, un edifici d’habitatges al passeig de Gràcia 99 (1963), el Palau Blaugrana (1970-73) —amb la cúpula de formigó de 76,4 metres de llum i formada per 1.272 rombes que dibuixen les nervadures—, les Pistes de Gel del FC Barcelona (1970-72), el Centre Cultural de la Caixa d’Estalvis de Terrassa (1980) a la mateixa ciutat vallesana, i la primera ampliació del Camp Nou (1982).