Reconegut promotor de l’aviació catalana, fou el primer alumne de l’escola de la Lliga Aeronàutica de Catalunya. Obtingué el títol de pilot el 1927 i un any després obtingué el de pilot militar. El 1929 fou professor de l’Escola d’Aviació de Barcelona, a l’Aeròdrom Canudas, i posteriorment a l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès. El 1931, amb Salvador Farré, realitzà el vol Barcelona-Las Palmas. Participà en nombroses exhibicions aèries i concursos arreu de Catalunya. El 1935, obtingué el títol de pilot de transport, i assumí el càrrec de director de l’Escola d’Aviació de Barcelona a Sabadell i el de director de la Cooperativa de Treball Aeri. El mateix any participà en la Volta Aèria de velocitat a la península Ibèrica amb Enric Cera. El gener del 1936 realitzà el raid aeri de Barcelona-Guinea, conegut com “el gran vol de l’aviació catalana”, en què sortí del Prat de Llobregat el 2 de gener i arribà a Guinea el dia 11, havent travessat tot el Sàhara. Un cop acabada la Guerra Civil, s’exilià a França, on es casà amb Mari Pepa Colomer, la primera pilot catalana. Posteriorment s’establí a Anglaterra, on treballà com a pilot privat de Lord Beaverbrook, ministre de l’aire de Churchill. Lluità a la Segona Guerra Mundial com a membre de la Royal Air Force (RAF).
Josep Maria Carreras Dexeus
Arxiu Carreras-Colomer / Pere Ribalta
Aviador.