Club Esportiu Mediterrani

Club poliesportiu de Barcelona.

Dedicat principalment a la natació i al waterpolo, fou fundat el 1931 per un grup d’entusiastes que freqüentaven la piscina dels banys la Deliciosa, a la platja de la Barceloneta. Començà a destacar els anys quaranta, quan Joan Ricart es proclamà campió de Catalunya de salts (1942). L’any 1944 Josep Abril esdevingué el primer campió de Catalunya de natació del club. Durant la seva història, nombrosos nedadors han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit estatal i internacional, com Eduard Lorente, Maria Peláez i Núria Castelló, que es proclamaren diverses vegades campions d’Espanya en diferents modalitats. La dècada de 1990 fou la més reeixida, i els equips de categories inferiors també aconseguiren èxits remarcables. Respecte a la secció de waterpolo, cal fer especial atenció a l’equip femení. Guanyà onze Lligues espanyoles (1990, 1992-99, 2003, 2010), cinc Copes de la Reina (1997, 2000-03) i una Copa de Catalunya (2009). Participà en divuit ocasions en competicions europees, fou sis vegades finalista i aconseguí un tercer lloc a la Recopa del 2002. La secció masculina de waterpolo, que també juga a la divisió d’honor, guanyà una Copa del Rei (1993). L’any següent el club organitzà la Copa d’Europa de waterpolo, on participà l’equip femení. Alguns dels seus waterpolistes competiren en els Jocs Olímpics i en Campionats del Món i d’Europa, com Rubén Michavila, que guanyà el Campionat del Món (1998). Disposa també de seccions de natació amb aletes, esquaix, atletisme, submarinisme i triatló, i en tingué una altra d’hoquei sobre herba. Tingué diverses seus, entre les quals destacà la del carrer de Galileu, on romangué trenta-dos anys. Posteriorment inaugurà la primera de les dues seus actuals: la del carrer de Regent Mendieta (1979) i la del carrer de Begur (1987), que en total sumen 12.877 m². Disposa de cinc piscines (tres de competició i dues d’escalfament) i altres instal·lacions esportives.