Des de l’enderrocament de Sarrià, l’any 1997, l’Espanyol passà a utilitzar l’estadi de Montjuïc amb l’objectiu de tornar a tenir un camp propi. A aquest efecte, l’any 2002 el club comprà uns terrenys de 182.000 m2 entre els municipis de Cornellà i el Prat de Llobregat i, al març del 2003, signà un conveni de cooperació amb els dos ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per a la construcció d’un estadi i una zona ludicocomercial. El projecte guanyador fou un treball d’equip entre Reid Fenwick Asociados, amb els arquitectes Mark Fenwick i Javier Iribarren, d’una banda, i Gasulla Arquitectura, amb Esteve Gasulla, de l’altra. L’acte de col·locació de la primera pedra tingué lloc el 9 de maig de 2003, amb la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, i la directiva espanyolista, encapçalada pel president Daniel Sánchez Llibre. El 5 d’octubre de 2005 es presentà el projecte definitiu. El 21 de novembre de 2005 s’adjudicaren les obres i el 30 de novembre les màquines es posaren a treballar. El 5 de juliol de 2009 s’acabà la construcció, que tingué un cost de 65 milions d’euros. La instal·lació quedà constituïda per dues zones, les graderies i l’anell que les envolta. La coberta, formada per plaques fotovoltaiques que permeten un important estalvi energètic, cobreix les dues graderies principals i els gols, de manera que només deixa al descobert el terreny de joc i els córners. L’estadi inclou l’Espai Memorial, destinat al repòs de les urnes funeràries dels socis i seguidors del club. Ocupa una superfície de 1.000 m2 distribuïts en tres plantes.
La inauguració
El primer acte oficial se celebrà el 13 de juliol de 2009, amb la presentació del jugador japonès Shunsuke Nakamura. Uns 7.000 afeccionats es concentraren a les grades, xifra rècord en la presentació d’un futbolista de l’Espanyol. Al cap d’unes setmanes, el 2 d’agost de 2009, tingué lloc la inauguració oficial de l’estadi davant de 40.000 espectadors. El president, Daniel Sánchez Llibre, pronuncià unes paraules de benvinguda, i destacà una actuació castellera realitzada per seguidors de les 25 penyes blanc-i-blaves de Catalunya, la representació de l’escut del club per un grup de voluntaris, la presència d’exjugadors espanyolistes, que replantaren simbòlicament gespa de Sarrià i Montjuïc, i l’espectacle protagonitzat per La Fura dels Baus. Tot seguit, l’Espanyol s’enfrontà al Liverpool i s’imposà per 3-0. Luis García fou l’autor del primer gol, mentre que Ben Sahar anotà els altres dos. Aquell fou el darrer partit disputat per Daniel Jarque, capità de l’Espanyol, ja que uns quants dies després moria sobtadament en la concentració de l’equip, a Itàlia. A l’abril del 2010, la porta 21 fou batejada amb el seu nom com a homenatge permanent. El primer partit oficial fou l’Espanyol-Real Madrid de la Lliga 2009-10. L’estadi espanyolista té la catalogació d’elit que concedeix la UEFA i el 2010 fou guardonat amb l’Stadium Business Award a la millor instal·lació esportiva de l’any.