Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc. Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar. Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957. També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà a deteriorar a causa de la seva infrautilització i el 1975 va estar a punt de ser enderrocat. La recuperació de la instal·lació arribà amb la concessió dels Jocs Olímpics a Barcelona (1992), quan fou escollit com a estadi olímpic. La seva remodelació anà a càrrec dels arquitectes Correa, Milà, Margarit i Buxadé, amb la participació de Vittorio Gregotti. Així, el 1989 fou reinaugurat amb motiu de la Copa del Món d’atletisme, i el 1992 fou seu de les cerimònies d’inauguració i clausura olímpiques, de les proves d’atletisme i de les proves paralímpiques. Després dels Jocs Olímpics, es feu servir d’installació municipal per a esdeveniments tant esportius com culturals i d’oci, com ara els partits de futbol americà dels Barcelona Dragons i nombrosos concerts musicals. Entre el 1997 i el 2009, el RCD Espanyol hi jugà els seus partits com a local. El 2001 adoptà la denominació actual, com a homenatge al president de la Generalitat de Catalunya. Propietat de l’Ajuntament de Barcelona, la seva capacitat actual és de 55.926 espectadors.
Estadi Olímpic Lluís Companys
Comitè Organitzador Barcelona 2010