Fou legalment reconeguda al juny del 1925, i tingué com a precedent el Comitè Regional de Catalunya de basquetbol, creat dos anys abans i que des del mateix 1923 va organitzar el primer Campionat de Catalunya. Té per objectiu promocionar, ordenar, dirigir i regular la pràctica del basquetbol al nostre país.
Presidents de la Federació Catalana de Basquetbol
El seu primer president fou Josep Espelleta. La selecció catalana va jugar el seu primer partit l’any 1927, en un partit amistós contra l’Hindú Club de Buenos Aires, que es trobava de gira per Europa, i que va significar l’adaptació del basquetbol als equips de cinc jugadors en una pista de 28 × 15 m i amb un reglament actualitzat. L’any 1928, a l’empara de la federació es va crear el primer Col·legi Català d’Àrbitres. El primer campionat femení va ser organitzat l’any 1936, amb Pedro Mari Noguera com a president. Amb l’arribada del franquisme i la promulgació de les noves lleis el 1941, passà a dependre de la Federació Espanyola. En aquesta etapa de recuperació de l’activitat basquetbolística, la federació va organitzar competicions com la Copa Barcelona, el Trofeu General Orgaz i la Copa Hernán. Es van introduir nous elements com l’Escola Catalana de Preparadors, així com nous comitès esportius, jurídics, internacionals, de premsa, juvenils, etc. Noves competicions com el Trofeu de Tardor i el Trofeu Federació ajudaven a cobrir la totalitat de la temporada. També els anys cinquanta es recuperà el Campionat de Catalunya femení. Al llarg d’aquesta dècada arribà el professionalisme i amb la creació de la Lliga estatal els principals equips abandonaren la disputa del Campionat de Catalunya. Sota el mandat d’Ernesto Segura de Luna (1959-72), es replantegen les competicions i es creen les quatre federacions provincials, tot i que la de Barcelona mantingué la denominació de Federació Catalana. El seu paper en l’aparició del minibasquetbol va ser importantíssim. A mitjans dels setanta, s’incrementaren les llicències tramitades en més d’un 150%. Es passà de 2.696 llicències el 1963 a 7.498 el 1976, el 20% de totes les tramitades a l’Estat espanyol. L’any 1973 organitzà a Barcelona el Campionat d’Europa de seleccions. El 1978 el Col·legi Català d’Àrbires creà l’Escola Catalana d’Àrbitres de Basquetbol (ECAB). Amb l’arribada de la Transició, el primer president de la federació escollit en unes eleccions lliures i democràtiques fou Pere Sust (1979-84). Els primers anys vuitanta van transformar totalment l’organisme. En el terreny competitiu es va recuperar el Campionat de Catalunya, que substituí l’antic campionat regional i provincial, amb tres categories diferents. Després fou creada la Lliga Catalana de Basquetbol (1980), que posteriorment incorporà el campionat femení i la Lliga de primera B (posteriorment LEB, EBA, etc.). En aquests anys també s’incorporà a l’àmbit federatiu el basquetbol en edat escolar i es reunificaren les diferents federacions provincials en una única federació amb representacions territorials. Amb la creació de l’ACB, el principal objectiu de la federació se centrà en la promoció i la formació i en l’organització de les competicions amateurs locals amb la nova Copa Catalunya. Aquest procés, desenvolupat sota la presidència d’Enric Piquet (1984-2010), portà a una eclosió del basquetbol, que any rere any incrementà les llicències tramitades, i s’arribà a més de 80.000 a la primera dècada del segle XXI. Un 40% d’aquestes corresponien al basquetbol femení, que adquirí una estructura competitiva i participativa mirall de la masculina. L’any 2005 s’inaugurà una nova seu federativa a la rambla Guipúscoa de Barcelona. La federació publica trimestralment la revista BQ.CAT.