OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

Federació Catalana de Futbol

Nom històric de la Federació Catalana de FutbolFederació de l’Est, Nom històric de la Federació Catalana de FutbolFootball Associació Catalana
Futbol
Nom històric de la Federació Catalana de FutbolFederació de l’Est, Nom històric de la Federació Catalana de FutbolFootball Associació Catalana
Cartell anunciant el partit entre les seleccions de Catalunya i Tunísia, organitzat per la Federació Catalana de Futbol el 2011
Federació Catalana de Futbol
esports esport
Organisme rector del futbol a Catalunya.

La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football, però té un precedent en l’Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona, creada el 1900. El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF. Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol. Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’Universitari, l’Irish, el Catalònia, l’Ibèria, el Salut, el Rowling i el Catalunya. No trigaren gaire a incorporar-s’hi l’Espanyol i l’Internacional.

Presidents de la Federació Catalana de Futbol

El primer president fou Eduard Alesson, la vicepresidència fou atorgada al Barcelona, la secretaria a l’Espanyol, la tresoreria al Salut i una vocalia al Català. La retirada del FC Barcelona de la Copa Macaya la temporada 1902-03 desembocà la temporada 1903-04 en la creació del Campionat de Catalunya, primera competició oficial organitzada per l’Associació. Al final del 1906 Isidre Lloret, destacat soci de l’Espanyol i membre de l’X Sporting Club, dissolgué l’Associació i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Foot-ball (FCCF). L’any 1910 s’adherí a la Federación Española de Clubs de Football, creada un any abans. Al desembre del 1912 però, la FCCF patí una escissió quan el FC Barcelona i quinze clubs més constituïren la Football Associació Catalana (FAC), a causa de l’incipient professionalisme i de les discrepàncies entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol. Francesc de Moxó fou el president de la nova entitat, que programà el seu propi Campionat de Catalunya. Al juliol del 1913 arribà la reconciliació de la mà del nou dirigent de la FCCF, Narcís Masferrer, que se segellà amb l’anomenat “partit per la pau”. Els clubs s’integraren en una nova federació que volia ser la representant del futbol català i valencià i que fou denominada Federació de l’Est. Aquesta nova federació no reeixí i al setembre del 1913 els clubs catalans es reunificaren. El 1915 accedí a la presidència Ricard Cabot Montalt. El seu primer mandat durà un any i dotà la Federació d’uns nous estatuts, els quals foren adoptats després per la Federació Espanyola i altres federacions territorials. També impulsà, el mateix 1915, el Col·legi d’Àrbitres. Al principi del 1921 es produí un enfrontament entre la federació catalana de Futbol (FCF) i l’espanyola, que declarà rebel la FCF i nomenà en el seu lloc una comissió gestora, mentre que, per l’altre costat, l’assemblea de la FCF decidí que Catalunya no participés en el Campionat d’Espanya. L’estiu d’aquell any arribà la pau. L’any 1930 l’assemblea de la Federació Catalana acordà crear una Mutual Esportiva de Catalunya, projectada pel doctor Emili Moragas. Durant la Guerra Civil la FCF fou confiscada pel Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, que destituí el president Joan Baptista Roca Caball i la seva junta. El 8 d’agost de 1937, una assemblea nomenà president Josep Guàrdia, de manera que la Federació tornés a ser dirigida per gent del futbol. Després de la guerra, el Campionat de Catalunya es jugà una temporada i fou abolit i l’activitat de la FCF pràcticament no existí. El seu nom fou castellanitzat i fins el 1953 no es produí un ple. La temporada 1949-50 va veure la creació del Col·legi d’Entrenadors, una idea del llavors president Agustí Pujol. L’any 1952 organitzà el cinquè torneig juvenil de la FIFA (la UEFA encara no existia). L’any 1958 es creà el Trofeu Moscardó, disputat pels equips de tercera divisió en acabar la Lliga. El torneig assolí gran prestigi i se celebrà fins el 1969. El 1963 s’organitzà un Espanya-França al Camp Nou. Sota la presidència de Pablo Porta, el 30 d’abril de 1969 la FCF organitzà el primer partit oficial de seleccions, l’Espanya-Iugoslàvia de classificació per a la Copa del Món. El maig del 1972 la FCF s’encarregà d’organitzar el Torneig Juvenil de la UEFA, i també la final de la Recopa al Camp Nou. Durant la Copa del Món del 1982, tingué un paper important en l’aspecte organitzatiu. Cal també esmentar la redacció d’uns nous estatuts que donaren més autonomia a la FCF respecte a la RFEF sota la presidència d’Antoni Guasch. El 1990 s’instaurà la Copa Generalitat, que a partir de la temporada 1993-94 passà a ser la Copa Catalunya, disputada pels principals clubs del país. El 1990 se celebrà la primera Nit del Futbol Català i el 1997, amb un Catalunya-Bulgària, s’iniciaren els partits internacionals que la selecció catalana ha anat disputant cada any. L’any 2000 celebrà el seu centenari i en commemoració s’edità el llibre Un segle de futbol català (1900-2000), d’Antoni Closa, Jaume Rius i Joan Vidal. És la federació amb més esportistes registrats –l’any 2009 arribà a més de 117.000 fitxes. La federació té per objectiu promoure, reglamentar, organitzar i dirigir el futbol en totes les seves disciplines: futbol 11, futbol 7, futbol sala (o futbol cinc) i futbol platja, de les quals organitza les competicions en l’àmbit català.

Llegir més...