Josep Gonzalvo Falcón

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 16 de gener de 1920 — Barcelona, 31 de maig de 1978)

Futbolista i entrenador conegut com Gonzalvo II, formà part d’una nissaga de germans futbolistes (Juli i Marià Gonzalvo).

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta (1941-43). De retorn a Catalunya jugà una temporada (1943-44) amb el Sabadell a primera divisió. En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50. Jugava de mig volant i també de lateral esquerre. Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols. Fou tres vegades campió de Lliga (1945, 1948, 1949), una de la Copa Llatina (1949), una de la Copa d’Or (1945) i una altra de la Copa Eva Duarte (1948). Posteriorment, jugà al Saragossa (1950-54). Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil (1950) juntament amb el seu germà Marià. Amb la selecció catalana disputà 5 partits. En retirar-se fou director i professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors. Just a mitjan temporada 1962-63 substituí Ladislau Kubala com a entrenador del FC Barcelona i aconseguí el títol de Copa. L’any 1976 dirigí la selecció catalana en un partit contra Rússia al Camp Nou. Entre el 1969 i el 1971 fou directiu del club barcelonista amb Agustí Montal Costa i es convertí en una de les poques persones que ha estat jugador, entrenador i directiu del Barça.