Fou un davanter reconvertit en lateral esquerre que jugà amb el juvenil del Gavà, el Barça amateur i l’Espanya Industrial abans d’ingressar al primer equip del FC Barcelona, on fou considerat un dels millors defenses de la història. Hi jugà durant 14 temporades, des de l’edició 1952-53 fins a la 1965-66, en què es retirà. Disputà 437 partits i marcà 17 gols. Fou tres vegades campió de Lliga (1953, 1959, 1960), quatre de Copa (1953, 1957, 1959, 1963) i tres de la Copa de Fires (1958, 1960, 1966). Disputà la final de la Copa d’Europa del 1961 i també fou finalista de la Copa de Fires 1961-62. Amb la selecció espanyola jugà en 10 ocasions i disputà la Copa del Món (1962). També fou una vegada internacional B i jugà dues vegades amb la selecció catalana. El 12 d’octubre de 1966 el Barça li oferí un partit d’homenatge juntament amb el seu company Vergés. Més tard estigué molt vinculat a l’Agrupació d’Antics Jugadors del club. Després de la seva mort, fou objecte d’un homenatge pòstum al camp del Gavà, on es col·locà un bust seu.