Dividit en dues àrees rectangulars de 6×12 m, amb unes porteries de 3×2 m. Les mides del terreny de joc faciliten evitar el bot, dificultós a causa de la irregularitat del terreny, i afavoreixen un joc molt dinàmic. La durada del partit és de 20 min, dividits en dos temps de 10 amb un descans entremig de 5 min. Presenta una sèrie de característiques reglamentàries específiques que impliquen un joc ràpid i espectacular. Les més significatives són que cada equip disposa d’un jugador, amb una indumentària diferent de la resta dels seus companys, que fa el paper de porter en defensa i d’especialista en atac, i el valor variable dels gols aconseguits en funció del jugador que l’anota o de l’acció que els possibilita. El valor inicial d’un gol és doble si l’aconsegueix el jugador especialista, si el llançador ho fa amb un gir de 360º just abans de l’acció de tir o si un jugador agafa la pilota al vol sobre l’àrea de porteria (fly) i llança abans de contactar amb la sorra. També tenen valor doble –amb la intenció de castigar el joc brut– els gols aconseguits mitjançant un llançament de penal. Una altra característica pròpia de l’handbol platja és el valor independent del resultat aconseguit a cadascuna de les parts del partit. Cada part, sigui quin sigui el marcador final, té un valor d’un punt i un equip només guanya el partit si assoleix la victòria en tots dos períodes. Si cada equip guanya una part, el guanyador es decideix a partir d’una fórmula anomenada shoot-out, que consisteix a realitzar un contraatac en què la pilota no pot tocar el terra en cap fase prèvia a la finalització i en què és obligatori sortir de la banda al costat de l’àrea i que el porter rebi sota pals.
L’handbol platja nasqué a Itàlia el 1990 de la mà dels doctors Briani i Bartolini, que transformaren l’handbol tradicional, tal com s’havia fet amb el voleibol, amb el propòsit de promocionar-lo i atreure públic. La major part de la reglamentació actual és fruit dels seus plantejaments inicials. Al juliol del 1992, Gianni Buttarelli, Franco Schiano, Gianfranco Briani i Emanuele Cabeza organitzaren el primer torneig oficial a l’illa de Ponza, concretament a la platja de San Antonio, en què l’equip rus del Poliot assolí el campionat. A l’estiu del 1993 tingué lloc el primer campionat internacional, guanyat per l’equip italià del Gaeta. El 1994, se celebrà per primera vegada un campionat internacional femení juntament amb la segona edició del campionat masculí. La internacionalització d’aquests tornejos afavorí que aquest esport s’expandís per tot el món, fet que portà a la realització del primer Campionat del Món, celebrat el 1995 al Brasil. L’equip amfitrió aconseguí la primera posició, seguit de l’Argentina i Itàlia. El 1996, la Federació Europea d’Handbol (EHF) inclogué l’handbol platja en els seus estatuts i l’any 2000 tingué lloc a Gaeta el primer Campionat d’Europa. Bielorússia, en categoria masculina, i Ucraïna, en la femenina, assoliren les primeres posicions. El 2002, l’EHF publicà un reglament, vàlid per a tots els tornejos i competicions.
L’handbol platja a Catalunya
Jugador del GHP Calella Alkopops, equip guanyador del primer Campionat de Catalunya d’handbol platja el 2011
Federació Catalana d’Handbol
Es començà a practicar els anys noranta amb un caràcter més lúdic que competitiu. Malgrat això, aquesta modalitat prengué volada al final de la dècada i cada vegada s’organitzaren més competicions i augmentaren els equips participants. El primer torneig del qual es té constància se celebrà el 1995 a Vilanova i la Geltrú. Poc després se n’organitzaren d’altres, com els de Malgrat de Mar (1997) i Igualada (1998). El 1997, la Reial Federació Espanyola d’Handbol (RFEBM) reconegué l’handbol platja i organitzà a Benalmádena el primer Campionat d’Espanya. L’equip del BM Gades s’imposà en les tres primeres edicions. Durant els primers anys, la participació catalana en aquest campionat fou força minsa, en el torneig de Benalmádena només participà l’equip femení de la Universitat de Lleida, igual que en les edicions del 1999 i el 2000, en què acudiren els equips femenins lleidatans Ilergetes i Enxanetes respectivament. La primera participació masculina tingué lloc el 2001, amb l’equip Sant Andreu. Sant Antoni de Calonge (2002) i Calella (2005) també organitzaren campionats importants. Aquest darrer és un dels més destacats quant a la seva envergadura, en què s’inscriuen fins a trenta equips masculins i vint de femenins, la qual cosa implica el muntatge de quatre pistes de joc. Aquesta competició ha arribat a formar part del Campionat d’Espanya organitzat per la RFEBM i l’European Beach Tour (EBT). El 2006, coincidint amb la creació de l’Associació Roquerola d’Handbol Sorra (ARHS) –dedicada al foment i a la pràctica de l’handbol platja–, s’organitzà el primer torneig de la Roca del Vallès. Aquest torneig, denominat Open Roc&Bol Beach, obliga, per les característiques geogràfiques d’una ciutat no costanera, a habilitar instal·lacions temporals on es desenvolupa la competició. Un any més tard, impulsat per les jugadores i els entrenadors del sènior femení del Club Joventut Handbol Mataró, naixé el 1r torneig d’handbol platja a Mataró. L’èxit del torneig i l’empenta dels organitzadors portà a la creació de l’Associació Handbol Platja Mataró. Davant la importància que anà agafant aquest esport, el 2007 nasqué l’Associació Espanyola d’Handbol Platja (ASEBAP), amb el propòsit de promoure l’handbol platja a escala estatal i regularitzar-ne els campionats. L’ASEBAP es fa càrrec de l’organització d’un circuit de tornejos puntuables per als títols estatals. El 2008 se celebraren les 12 hores d’handbol platja a Gavà i, el 2009, Granollers organitzà el seu primer torneig. Com passa habitualment, les pràctiques esportives s’inicien amb formes mínimament regulades i reglamentades, i a poc a poc es van normativitzant. L’handbol platja no ha estat una excepció i aquests tornejos han passat a formar part dels principals circuits de competició. Dins d’aquest procés, el 2011 se celebrà la primera edició del Campionat de Catalunya, en què el campió sortia de les puntuacions acumulades pels equips en un total de vuit tornejos disputats arreu del país: Gavà, Igualada, Calella, la Roca del Vallès, Mataró, Sant Antoni de Calonge i Calafell, on tingué lloc la fase final. El primer campió de Catalunya, en categoria masculina, fou l’equip del Maresme CHP Calella Alkopops, que disputà la final contra el Club Handbol Platja Granollers A. En categoria femenina, el Club Handbol Platja Granollers s’imposà en la final al Roc&Bol Beach. Tots dos equips campions es guanyaren el dret a participar en la fase final del Campionat d’Espanya.