Jugant en la posició de rematadora, des del 1964 jugà al Club Medina, amb el qual guanyà disset títols, entre els quals cinc Lligues (1967-70, 1974). El 1976, seguí al mateix club quan aquest passà a anomenar-se Cornellà. Referent en el voleibol femení espanyol, fou internacional per Espanya, el 1970 fou premiada per la federació espanyola, el 1972 fou candidata a la millor esportista de l’any en la categoria de voleibol femení i el 1975 rebé la insígnia d’or com a millor jugadora de la temporada, juntament amb Soledad Varela, també del Medina. Ja retirada, el 1984 entrà a formar part de la junta de la Federació Espanyola de Voleibol, com a vocal. Al cap d’un any fou representant de l’Espanyol i vocal de la federació barcelonesa. Posteriorment, fou vicepresidenta del Club Voleibol Barcelona Barça i el 2006 fou premiada per la Federació Catalana de Voleibol. Coincidint amb la celebració del cinquantè aniversari del voleibol català, li fou lliurat un trofeu commemoratiu.