Organitzada pel COI cada quatre anys, agrupa els comitès olímpics de diversos països de la riba mediterrània. La primera edició se celebrà a Alexandria (1951), i la següent tingué lloc a Barcelona entre el 16 i el 25 de juliol de 1955. En aquesta segona edició, hi participaren esportistes de dotze països, que s’allotjaren als sis Col·legis Majors de Barcelona. El programa de competició inclogué 19 modalitats esportives i es desenvolupà en diverses instal·lacions: l’Estadi Olímpic de Montjuïc, que també acollí la cerimònia d’inauguració, el Palau Municipal d’Esports, el port de Barcelona, el Casino de Sant Sebastià, el Circuit de Montjuïc, el Camp Municipal de Rugbi la Foixarda, les piscines de Montjuïc i el Polígon Nacional de Tir. L’esportista que guanyà més medalles fou el gimnasta Joaquim Blume, amb sis medalles d’or i una de bronze, i també destacaren els catalans Tomás Barris i Antonio Amorós en atletisme, el ciclista José Pérez Francés i els germans Eduard i Joaquín Dualde en hoquei sobre herba.