Conegut com Bubi Maier, es formà al Reial Club de Lawn-Tennis del Turó. Fou tres vegades campió de Catalunya júnior i absolut (1929, 1930, 1931); cinc en dobles: amb Eduard Flaquer (1928), amb Francesc Sindreu (1929-1931) i amb Joan Manuel Blanc (1935), i quatre en dobles mixtos: amb Rosa Torras (1928-31). Guanyà set Campionats d’Espanya en individual (1929-35); sis en dobles: amb Francesc Sindreu (1929, 1932, 1934), amb Eduard Flaquer (1930), amb Joan Manuel Blanc (1935) i amb Fernando de Olózaga (1944), i tres en dobles mixtos: amb Rossa Torras (1929, 1931) i amb la seva germana Maria Isabel (1934). Guanyà diversos torneigs internacionals, com el de Berchtesgaden, i s’imposà a Wimbledon en la modalitat de dobles mixtos amb Elizabeth Ryan (1929), i en l’Obert dels Estats Units, també en dobles mixtos amb Sarah Palfrey Fabyan (1935). Des del 1929 i durant la dècada de 1930, formà part de l’equip espanyol de la Copa Davis. Posteriorment fou seleccionador espanyol (1946-61), i també capità de l’equip (1959-61). Rebé les medalles de bronze i de plata al mèrit esportiu, així com la medalla al mèrit en golf, per la seva tasca de promoció d’aquest esport.