Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya (1940) amb només dinou anys. L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947. En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió. Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa (1948, 1953). Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena de partits amb la selecció catalana.
Com a entrenador tingué una trajectòria curta en la qual passà per la Unió Esportiva de Sants, el Reial Club Deportiu Espanyol i el Pedagogium de San Fernando de Gràcia.