Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol. Fou campió de Catalunya de 3.000 m obstacles (1944, 1945, 1947, 1948, 1950), 5.000 m (1947), 10.000 m (1945, 1948) i cros (1945, 1946, 1947), i campió d’Espanya de 3.000 m obstacles (1945, 1946, 1948), 5.000 m (1946, 1947), 10.000 m (1945) i cros (1946, 1947, 1949, 1951). Participà dues vegades en el Cros de les Nacions (1949, 1951) i en els Jocs Olímpics de Londres (1948), on competí en 10.000 m i 3.000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova. Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10.000 m i 3.000 m obstacles (1946). Un cop retirat, fou responsable de l’estadi Serrahima, membre de la junta directiva de la federació catalana i entrenador del Centre Gimnàstic Barcelonès. L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat posà el seu nom a l’estadi d’atletisme de la ciutat.
Constantí Miranda Justo de la Concepción (al mig)
RCD ESPANYOL