El circuit pot ser a camp obert o tancat i sol estar format per desnivells, obstacles, rampes, rius, fang, sorra o pedres. També es disputen curses a la platja. S’utilitzen motocicletes especialment dissenyades per a aquesta pràctica esportiva, amb manillars llargs, parafangs separats i rodes amb tacs de goma. Els pilots han de vestir casc, proteccions, cuirassa, faixa i botes. Hi ha diferents disciplines, com el supercròs, que es disputa en un recinte tancat amb accidents del terreny artificials; l’estil lliure (FMX), que premia les acrobàcies i els salts efectuats pels pilots, també en recinte tancat, i el supermotard, que combina motocròs i asfalt. La Federació Internacional de Motociclisme determina que els circuits han de constar d’una pista de 5 m d’amplada mínima; de 1.600 a 4.800 m de longitud, segons l’especialitat; han d’estar constituïts per elements naturals, exceptuant aigües profundes i terreny rocós, i lliures de paviment o formigó. Igualment, pel que fa a les competicions, classifica els vehicles en tres categories i diferents grups en funció de les respectives característiques tècniques, com el cubicatge i el cicle del motor.
Motociclisme