Format al club Encinas de Boadilla i a l’escola de waterpolo de Madrid, el 1987 vingué a Catalunya i s’hi estigué deu anys. Jugà amb el CN Terrassa (1987-90), el CN Barcelona (1990-92, 1993-97) i el CN Catalunya (1992-93). Fou cinc cops campió de la Lliga (1991, 1993, 1995, 1996, 1997), tres cops de la Copa del Rei (1991, 1995, 1996) i, en l’àmbit europeu, guanyà un LEN Trophy (1995). Amb la selecció estatal, disputà 269 partits i participà en cinc Campionats d’Europa (1989, 1991 –medalla d’argent–, 1993 –medalla de bronze–, 1995, 1997), quatre Copes del Món (1989, 1991 –medalla de bronze–, 1995, 1997), dos Campionats del Món (1991, 1994), en els quals es proclamà subcampió, i dos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de plata a Barcelona (1992) i la d’or a Atlanta (1996). Rebé dos cops el premi especial de la federació catalana (1992, 1994), quatre cops la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola (1991, 1992, 1994, 1996) i dos cops la del Reial Orde del Comitè Olímpic Espanyol (1992, d’argent; 1996, d’or). També obtingué la Copa Baró de Güell del Consejo Superior de Deportes i la Challenge Joan Antoni Samaranch (1996), i la federació espanyola li concedí la medalla de serveis distingits de bronze (1992), argent (1994) i or (1997).
El 2009 fou nomenat seleccionador femení, equip amb el qual assolí la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Londres (2012) i Tòquio (2020), la d’or (2013) i la de plata (2017, 2019) en el Campionat del Món, la d’or (2014, 2020, 2022) i el bronze (2018) al Campionat d’Europa i el subcampionat de la Lliga Mundial (2016). Fou també diploma olímpic en els Jocs de Rio de Janeiro (2016).