OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

EsportpèdiaCat — Enciclopèdia de l’esport català

patinatge sobre gel

Patinatge

Sumari de l’article

Marta Andrade participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer (1994) i Nagano (1998)
ARXIU M. ANDRADE
esports esport
Esport d’hivern consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç.

Es divideix en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de precisió o sincronitzat. La primera consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical. La competició individual i per parelles inclou un programa curt de passos, salts, girs i combinacions obligatòries, i una rutina de patinatge lliure més llarga. La dansa sobre gel, practicada en equip, es basa en coreografies amb elements de patinatge lliure que no contemplen aixecaments acrobàtics ni moviments de força. El patinatge de velocitat consisteix en la disputa de curses sobre una distància determinada. Cal distinguir la competició en pista llarga (400 m de corda) i en pista curta (110 m), ambdues ovalades i de dos carrers senyalitzats. En la primera, els patinadors competeixen contrarellotge sobre distàncies de 500 m, 1.000 m, 1.500 m i 5.000 m, tant en categoria masculina com femenina, 3.000 m només en femenina i 10.000 m només en masculina. Pel que fa a la pista curta (short track), les curses individuals són de 500 m, 1.000 m i 1.500 m, i les de relleus apleguen entre quatre i vuit patinadors que competeixen entre si i es disputen sobre 3.000 m en categoria femenina i sobre 5.000 m en la masculina. Finalment, el patinatge de precisió es basa en equips d’entre dotze i vint-i-quatre patinadors que executen diversos elements de formes geomètriques de forma sincronitzada.

Història del patinatge sobre gel

El patins sobre gel s’utilitzen des de fa segles al nord d’Europa per a travessar els rius i llacs gelats durant els mesos d’hivern. A partir del segle XVII, l’aristocràcia holandesa practicà una espècie de ballet sobre gel, que posteriorment s’estengué per les classes populars de tot Europa. El primer club de patinatge sobre gel fou l’Edinburgh Skating Club, fundat a Escòcia l’any 1742. Un dels pioners del patinatge artístic fou el nord-americà Jackson Haines, que durant la dècada de 1860 impulsà un nou estil a Europa conegut com “estil internacional”. Les primeres competicions esportives, però, foren curses de velocitat, organitzades per holandesos i noruecs. El 1882 es creà la Federació Holandesa d’Esports d’Hivern, que organitzà tres campionats del món de patinatge de velocitat (1889-91). El 1892 es fundà la Unió Internacional de Patinatge sobre Gel (ISU), i, prenent el relleu a l’holandesa, organitzà el primer Campionat del Món oficial de patinatge de velocitat (1893) i de patinatge artístic (1896). El suec Ulrich Salchow, campió del món entre el 1901 i el 1911, fou el primer gran dominador de patinatge artístic. D’altra banda, la britànica Madge Syers aconseguí la segona posició del Campionat del Món (1902) en una època en què la competició estava reservada als homes. Aquest fet impulsà que el Campionat del Món inclogués una prova en categoria femenina (1906) i una altra per parelles (1908). El patinatge artístic també fou practicat als Jocs Olímpics d’Estiu de Londres (1908) i d’Anvers (1920). Durant els anys vint es debaté sobre si calia considerar el patinatge artístic com a esport o com a ball, però finalment s’imposà la tesi esportiva i fou inclòs en la primera edició dels Jocs Olímpics d’Hivern de Chamonix (1924) en categoria masculina, femenina i per parelles. També s’hi inclogueren les curses de velocitat en categoria masculina. Durant aquella època destacaren en categoria masculina Gillis Grafström i Karl Schäfer, i, en categoria femenina, la noruega Sonja Henie, que entre el 1927 i el 1936 guanyà deu Campionats del Món i tres medalles olímpiques. La disciplina de dansa sobre gel començà a practicar-se després de la Segona Guerra Mundial; el primer Campionat del Món de l’especialitat fou l’any 1952, encara que no fou disciplina olímpica fins als Jocs d’Hivern d’Innsbruck (1976). Als anys cinquanta, els patinadors dels Estats Units d’Amèrica prengueren rellevància encapçalats per Richard Button. El 1961, però, l’equip al complet morí en un accident d’aviació quan es dirigia al Campionat del Món de Praga, que fou suspès. En aquella època també començà a despuntar la Unió Soviètica. Respecte al patinatge de velocitat sobre gel, fou inclòs en categoria femenina als Jocs d’Hivern de Squaw Valley (1960), tot i que ja es realitzaren curses femenines d’exhibició als Jocs de Lake Placid (1932) i que la primera edició del Campionat del Món femení havia tingut lloc el 1936. La modalitat de velocitat en pista curta nasqué d’una escissió dins del patinatge de velocitat, que fou reconeguda per la ISU l’any 1967 i de la qual s’organitzen curses internacionals des del 1976. El primer Campionat del Món de l’especialitat es disputà el 1981, fou esport d’exhibició als Jocs d’Hivern de Calgary (1988) i s’incorporà com a esport olímpic als Jocs d’Hivern d’Albertville (1992). D’altra banda, la primera edició del Campionat del Món de patinatge sincronitzat tingué lloc l’any 2000. Després dels Campionats del Món i d’Europa, el torneig més important de patinatge sobre gel és el Grand Prix, organitzat des del 1995 i que consta de sis competicions en diferents continents. Els països més destacats històricament, tant en patinatge artístic com de velocitat, han estat els EUA, Rússia i Alemanya. En artístic també han despuntat Àustria i el Canadà, i en velocitat, per sobre de la resta, Holanda i Noruega.

El patinatge sobre gel a Catalunya

Les primeres proves de patinatge sobre gel a Catalunya s’organitzaren durant la Setmana d’Esports d’Hivern de Ribes de Freser (1911). La secció d’esports de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) impulsà durant aquella dècada altres torneigs de patinatge, juntament amb proves d’esquí i de trineu. D’altra banda, les dues primeres pistes de gel de Barcelona es construïren en dos parcs d’atraccions: al Saturno Park (1911-26) i al Turó Park (1912-27). A partir dels anys vint el patinatge sobre gel perdé rellevància i no tornà a practicar-se fins després de la Guerra Civil Espanyola. Al final dels anys quaranta començà a practicar-se a la pista de gel de l’hotel Solineu de la Molina. Poc després es disputà el primer Campionat de Catalunya de patinatge artístic (1952) a la pista de gel natural de la vall de Núria. Fou organitzat per la Federació Catalana d’Hockey i Patinatge amb el suport del Club Alpí Núria (CAN). Els clubs participants foren el CAN, el CEC, el Club Esquí Super-Molina i el Club Universitari. Els primers patinadors catalans provenien del patinatge sobre rodes i del món de l’esquí, entre els quals destacava la parella Marcela Trullols-Jaume Viñas. L’any 1953 s’organitzà també a la vall de Núria el primer Campionat d’Espanya de patinatge artístic i d’hoquei sobre gel. El 1956 l’estany de Puigcerdà acollí el Gran Festival de Gel, on es realitzaren exhibicions de patinatge artístic, curses de velocitat i partits d’hoquei sobre gel. Ramon Franquesa, resident a Oslo, participà en les exhibicions de velocitat i fou el primer català a participar en un Campionat del Món de l’especialitat (1957). Tot i l’èxit del festival i la construcció d’una pista de gel natural al costat de l’estany, l’interès pel patinatge sobre gel minvà. Fins els anys seixanta només es practicà esporàdicament en algunes localitats dels Pirineus, però als anys setanta l’interès es reprengué. El 1971 es construí la pista de gel del Futbol Club Barcelona i l’any següent es creà la secció de patinatge artístic. El 1974 es fundà l’Skating Club de Barcelona, que, juntament amb la pista del FC Barcelona, són les dues úniques pistes permanents de la ciutat de Barcelona. Durant aquesta època el patinatge sobre gel reaparegué a Puigcerdà de la mà del Club Gel Puigcerdà i n’augmentà l’afició a partir del 1983, que s’inaugurà el Palau de Gel i es formà la secció de patinatge del Club Poliesportiu Puigcerdà.

El patinatge artístic prengué embranzida quan Glòria Mas participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid (1980), ja que esdevingué la primera patinadora catalana sobre gel olímpica. La figura més destacada del patinatge artístic sobre gel català fou Marta Andrade, que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer (1994) i de Nagano (1998), en onze Campionats del Món, en cinc d’Europa i fou vuit vegades campiona d’Espanya (1995-02). Posteriorment, també es proclamaren campiones d’Espanya Meritxell Baraut (2003, 2004), Jennifer Tena (2005) i Mònica Gimeno (2011), aquesta última provinent del patinatge artístic sobre rodes. En categoria masculina, Daniel Peinado fou subcampió d’Espanya (2001, 2002) i participà en diversos campionats europeus; Marc Gironella destacà al Campionat del Món júnior (2002), i els argentins residents a Catalunya Juan i Manuel Legaz aconseguiren diversos podis en competicions internacionals. En la disciplina de dansa sobre gel destaca Adrià Díaz, campió d’Espanya de l’especialitat juntament amb la madrilenya Sara Hurtado (2012) i primera parella en representar Espanya en un campionat internacional de la ISU. Respecte al patinatge de velocitat, un dels pioners fou Antonio Gómez Fernández, andalús resident a Barcelona, que entre el 1977 i el 1982 competí en sis Campionats del Món i tres d’Europa. La seva filla Beatriu Gómez Franquet destacà en la Copa del Món de velocitat (2005). La Federació Catalana d’Esports d’Hivern organitza la Lliga Catalana de patinatge sobre gel. L’any 2012 només hi havia tres clubs catalans inscrits a la Federació Espanyola d’Esports de Gel: el FC Barcelona, el CP Puigcerdà i el Club Esports de Gèu Val d’Aran. Per les files del FC Barcelona han passat alguns dels patinadors catalans més destacats, organitza el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona i en el seu palmarès per equips hi figura el Campionat Internacional de Niça (2006). També ha format l’equip Barça Artístic Team de dansa sobre gel, equip destacat en l’àmbit estatal i internacional. D’altra banda, anualment es disputa el Trofèu Internacional Val d’Aran de ballet sobre gel al Palai de Gèu de Vielha.

Col·laboració: 
Guifré Illa

Llegir més...