Francesc Lacambra i Pujadas (Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953). Francesc Lacambra i Pujadas, la tercera generació, establí al costat del riu Ter una foneria de coure que serà la més important de Catalunya: La Farga d’Ordeig.
L’empresa dona la data del 1808 com la de la fundació de l’empresa familiar. Fou quan Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta, davant la Riba o sigui davant del mar. Fonia campanes, canons i objectes de ferro i bronze. El succeirà, a la seva mort (1824), el seu fill únic, Francesc Lacambra i Pont, que és presentat com a llauner en una guia del 1849.
A l'anunci s'hi representa la fàbrica, al costat del Ter (Anuario Riera, Guía General de Cataluña, 1897). Francesc Lacambra i Terradellas obrí una foneria a la Barceloneta al començament del segle XIX.
El tercer Francesc de la família serà el més important i el més innovador. Francesc Lacambra i Pujadas treballà conjuntament amb el seu pare, però abans es documentà, viatjant per Europa i especialment per Alemanya, per tal de conèixer els avenços en el sector metal·lúrgic i, sobretot, en el de la foneria del coure i el llautó. Va comprar maquinària adequada i convencé el seu pare per establir una foneria en el que era aleshores el terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà, al costat del riu Ter, per a aprofitar-ne la força hidràulica. Serà la Farga d’Ordeig, la foneria de coure més important de Catalunya.
Francesc Lacambra i Pont, pare de Francesc Lacambra i Pujadas (Metalurgistas y Electrotécnicos, 1953).
La foneria farà laminats de coure amb els quals constituirà planxes d’aquell metall, destinades a caldereria i al folrat del casc dels vaixells.
Foneria de coure de Fills de Francesc Lacambra. (Barcelona Artística e Industrial, 1907).
Francesc Lacambra i Pujadas morí jove, abans que el seu pare, sense altra descendència. Aquest traspassà el negoci als altres dos fills, Joan i Ferran, els quals el continuaren amb el nom de Fills de Francesc Lacambra.
Els seus coures laminats meresqueren la medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. La seva producció es mantenia, adaptant-se en cada moment al mercat. Ara es posaren a construir, també, fogaines per a locomotores. El centre industrial era a la comarca d’Osona, però mantenien un despatx a la Barceloneta.
Publicitat a El Mercurio, 1931.
L’empresa, que passà un mal moment els anys del canvi de segle, es revifarà extraordinàriament durant els anys de la guerra europea (1914-18). L’article més venut era el coure destinat a material ferroviari. Al voltant de la farga d’Ordeig es crearà l’anomenada Colònia Lacambra, seguint el model de les colònies tèxtils del Llobregat i del Ter.
Un fill de Ferran Lacambra es casarà amb una filla del seu germà Joan.
Francesc Lacambra i Lacambra estarà al davant de l’empresa en aquests anys d’eufòria econòmica. Una visita del rei Alfons XIII a la Colònia i a la fàbrica foren el motiu per a rebre el títol nobiliari de comte de Lacambra (1927), un més en la llarga llista d’industrials catalans ennoblits, no pas per fets militars sinó per les seves activitats econòmiques.
El 1902 s’amplià el negoci amb una iniciativa innovadora: una fàbrica de conductors elèctrics, al carrer de les Corts Catalanes, núm. 500, de Barcelona. El 1924, es crearà Tallers Espanyols de Calderería, SA, amb establiment industrial a Barcelona (carrer de Llull, núm. 126) i a Saragossa.
Francesc Lacambra i Lacambra morí el 1933.
El 1980, l’empresa es constituí com a societat anònima amb el nom de La Farga Lacambra, SA.
La farga d'Ordeig, a Torelló.
L. Roisin