Salvador Mañach i Trias(La Ilustració Catalana, 1911).
Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX.
Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona. A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat. A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit. Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les seves activitats. Preocupat per estar al dia de les innovacions del seu ram, se n’anà a París, on treballà en dos importants establiments que feien caixes fortes. Abans del 1860, tomà a Barcelona per establir un taller de serralleria al carrer de Robadors.
A l’Exposició Industrial de Barcelona d’aquest any, Salvador Mañach presentà productes de clara influència francesa: claus i panys de seguretat. Fou l’introductor de les primeres claus formades per tiges d’acer amb forma de serra, que substituïren les velles i enormes claus de ferro forjat.
El 1866 s’instal·là al carrer de Barberà, núm. 9, i amplià el seu taller. L’Exposició de París del 1867 li permeté de presentar internacionalment un dels seus productes de més èxit: la caixa forta amb pany de combinació. El cronista de l’exposició ens dirà:
"Una notabilísima caja de hierro para guardar caudales, cuya construcción ha sido objeto de asiduas é infructuosas investigaciones por parte de los constructores franceses. Su mérito consiste, tanto en la mucha seguridad que ofrece, como en algunas ventajas que reúne sobre las construidas hasta el dia. Por delante de la puerta de la caja pasan unas cortinas de hierro que cierran de golpe al llegar al centro de la puerta, y para abrirlas se necesita conocer un secreto especial: estas cortinas tienen cuatro milímetros de grueso, y en su interior contienen las llaves para cerrar hacia arriba y hacia abajo. Cuando se quiere abrir la caja, debe correrse antes la cortina, y hecha esta operación, se encuentra la puerta de la caja, en cuyo centro hay un secreto de los llamados tapa-entradas, que además de tapar la cerraja de la entrada, hace invisible el agujero de la cerradura hasta después que está abierto el secreto alfabético de combinaciones. Conseguido esto, se toma la llave, se abre la puerta, y se encuentra una cerradura maestra que cierra por cuatro lados y con otros tantos pestillos, que si se quiere se hacen correr unos con otros sin más auxilio que el indicado. Este sistema de pestillos, que ya no es susceptible de simplificarse más, y otros accesorios interiores, constituyen el principal mérito de la inteligente é ingeniosa combinación de las arcas del señor Mañach." (Orellana, F. de, Exposición Industrial de París, 1867, pàg. 180).
La qualitat del seu treball fou acceptada plenament a la seva ciutat. Ingressà com a membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Allí, el 1883, presentà un pany de la seva invenció el qual denominava “bomborga” numerador, que registrava les vegades que havia estat obert. El pany meresqué la concessió d’una patent d’invenció. També li suposà la medalla d’or a l’Exposició del 1888 a Barcelona "por ser el primer industrial que ha establecido en España esta clase de industria a gran altura, habiendo hecho verdaderas invenciones".
Salvador Mañach devia morir al començament de segle. El seu successor, Pere Mañach, continuà el negoci que funcionava sota la denominació Casa Mañach. Molt vinculat al món artístic català –es va dir que fou el primer marxant de Picasso i Miró– va construir una nova fàbrica a Gràcia, a la Riera de Sant Miquel núm.39; l’encarregà a l’arquitecte Josep María Jujol, deixeble de Gaudí. Jujol també fou el responsable de la nova botiga de la casa al carrer de Ferran, núm. 57, mentre els locals del carrer de Barberà quedaven com a dipòsit de mercaderia.