Els teixidors tenien sempre a l’abast unes pintes d’acer, que utilitzaven per a desteixir una part de la roba quan s’hi havia produït un defecte o per a dissimular-ho.
Publicitat de Carreras i Alberich a Indicador General de Barcelona, 1877.
Els germans Josep i Benet Carreras i Alberich eren uns petits teixidors de Terrassa, que estudiaren tècniques de millora dels procediments tèxtils. Les pintes que utilitzaven eren fetes de canya, fins que el 1833 arribaren les primeres pintes d’acer, procedents de la Gran Bretanya, que substituïren ràpidament les altres. Josep Carreras inicià pel seu compte la fabricació d’aquestes pintes, comptant amb filferro importat, ja que no es fabricava encara aquest element ni a Catalunya ni a l’estat espanyol.
El 1848, Josep Carreras s’instal·là a Barcelona, comprà maquinària anglesa per a la fabricació de pintes i començà la seva producció. A Terrassa quedà el seu germà Benet produint el mateix producte; no li quedava altre argument comercial que la manifestació de ser la fàbrica més antiga d’Espanya.
L’èxit es va posar al costat de Josep Carreras. El 1845 havia presentat les seves pintes a l’Exposició Industrial de Madrid i havia guanyat una medalla de bronze. El 1850, ja amb les millores introduïdes a la fabricació, s’hi tomà a presentar i ara en guanyà una de plata, i un elogios comentari del redactor de la Memòria.
Josep Carreras havia prescindit, mentrestant, de les màquines angleses i havia construït les seves amb procediment propi, del qual tenia privilegi d’utilització. El 1851 gosà presentar-se a l’Exposició de Londres, on va obtenir una medalla pel seu producte.
L’Exposició de Barcelona del 1860 suposarà la seva consagració com a fabricant d’un article que necessitaven tots els filadors, seders, llaners o cotoners.
Pocs anys més tard. Carreras incorporà la fabricació de lliços, un altre accessori de la indústria tèxtil. El lliç és el conjunt de bagues muntades en unes barres o un marc, que serveix en els telers per a classificar i fer pujar o baixar els fils de l’ordit, segons com es prenguin, o les deixes existents en cada passada del lligat. També eren de canya fins aleshores; foren substituïts per filferros retorçats i normalment estanyats.
Josep Carreras i Alberich morí el mes de novembre del 1877. L’empresa continuà primer, sota el nom de Viuda i Fills de Josep Carreras i, després, com a Successors de Josep Carreras.
El taller es va instal·lar, en els primers moments, en un pis d’una casa al carrer del Call. Però des del final de la dècada de 1860 la fàbrica serà al núm. 29 del carrer de Trafalgar, on romandrà molts anys.
Medalles rebudes per Pintes i lliços de Josep Carreras i Alberich.
El 1888, amb motiu de l’Exposició Universal, participaren en el certamen la viuda i fills de Josep Carreras i Alberich, de Barcelona, i Josep Carreras, de Terrassa, fill de Benet Carreras. Tots dos continuaven fent el mateix producte i fent-se la competència.
L’empresa Carreras tenia aleshores uns cent operaris al taller, i facturava aproximadament 250 000 pessetes a l’any. Venia a l’estat espanyol i començava a exportar a França.
Al començament de segle, l’empresa figurava a nom del nét del fundador, Josep Carreras i Torrella. Aquest morí l’any 1911 i el negoci passà a la seva viuda.