Quan el vi fermenta a les bótes, apareix una crosta a les parets de fusta que té el color del vi que hi havia dins: blanc o roig. És el tàrtar brut, una combinació d’àcid tartàric amb potassi, contingut en el suc del raïm.
Si es refina el tàrtar brut trobarem el tàrtar pur o crémor tàrtar. És un element que s’utilitzava com a mordent en el procés d’estampació i per a tenyir les llanes, especialment. La medicina l’utilitzava com a diürètic i purgant. També era utilitzat entre d'altres.
Del crémor tàrtar podem obtenir l’àcid tartàric, mitjançant el tractament amb aigua i àcid sulfúric diluït. El resultat és un producte industrial important, que s’utilitzava per a l’estampació, per a la preparació de colorants i, en alimentació, com a conservant, acidulant i impulsor de les farines, per a la fabricació de begudes gasoses, i també com a reactiu químic.
Catalunya, país de vinya abundant, tenia la primera matèria per a obtenir i preparar tots tres productes. La seva fabricació s’inicia en el segle XIX i tindrà continuïtat durant el segle XX.