Si Renaud Germain és la primera empresa catalana de perfumeria, en el sentit cronològic, Martin, Roviralta i Pugnaire n’és la segona.
L’establiment de perfumeria de Roviralta i Pugnaire apareix a la part inferior esquerre de la fotografia publicada a Bellezas de Barcelona, 1874.
L’empresa Martin i Roviralta es constituí l’any 1856 i era inicialment una botiga que venia productes de perfumeria i de cosmètica amb el nom de La Cesta Florida. Era, primer, al núm. 15 del carrer de Sant Francesc, i després, al carrer de Barberà, núm. 23.
Martin i Roviralta passaren del comerç a la industria de perfums, gràcies a la incorporació com a soci d’un parisenc que es deia Pugnaire, establert a Barcelona des del 1853, i que aportà els coneixements necessaris. La presentació en societat de l’empresa, si es pot dir així, la feren amb motiu de l’Exposició barcelonina del 1860. Allí exhibiren els seus sabons de tocador, inevitable primer producte d’un perfumista. Però el cronista destacarà també la seva llet d’ametlles, per al cutis femení, i el coloret en pols i en líquid.
Un any més tard i en un escrit al Diari de Barcelona reivindicaran la introducció de l’aigua de colònia a Catalunya el 1856, l’any en què s’establiren (Diari de Barcelona, juny del 1874, pàg. 5 131).
El 1867 l’empresa ha canviat de denominació. Ha desaparegut el nom Martin i entra el de Pugnaire. Com a prova de confiança en els seus productes, els presentaren a l’Exposició Universal de París del 1867. Es tractava d’essències aromàtiques.
Roviralta i Pugnaire realitzaren el cicle complet de perfumista. Per a obtenir les essències compraren unes terres a Sevilla, prop del riu Guadalquivir, on conrearen flors i plantes aromàtiques. Però aviat vengueren els terrenys andalusos i en compraren al Maresme, a Canet de Mar i a Arenys de Mar.
Per aquest fet, històricament, Roviralta i Pugnaire es convertiren en els autèntics pioners del que serà el cultiu de flors al Maresme. L’any 1871 tenien plantades 20 000 plantes de llessamí, altres tants rosers i un nombre considerable de tarongers en el terme de Canet. El laboratori necessari per a destil·lar les plantes era a Arenys de Mar. Ocupaven uns 200 treballadors.
Igual que Renaud-Germain, es consideraven, i així s’anomenaven, perfumistes de la Casa Reial espanyola i eren membres de l’Acadèmia Nacional d’Agricultura, Indústria i Comerç de París, d’on arribava la moda.
La darrera referència de la casa és del 1877.