El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros. És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials. A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX.
El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues. Fa pensar en un possible origen francès de la família. Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat. Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari. Era també cavaller de l’Orde de Carles III.
Diari de Barcelona, gener del 1886.
La primera referència a la seva empresa és del 1860, quan ja devia portar uns anys en activitat. Ell i el seu germà, sota la denominació Alessan Germans, tenien una fàbrica de polvorització de drogues, de matèries tintòries i d’altres productes destinats a la indústria tèxtil i a 1’adobería de pell. Realitzava la polvorització mitjançant una màquina de vapor de 16 cavalls i ell mateix la presentava com la primera d’Espanya en aquesta especialitzat. Però a l’Exposició del 1860, Alessan Germans va presentar també adobs naturals orgànics i guano, com també sofre per al tractament de les vinyes. Els seus productes químics van adreçats tant a la indústria com a l’agricultura.
La fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, carretera de Mataró, núm. 346, i el despatx a Barcelona, carrer de Freixures, núms. 21 i 23.
L’any 1877 s’anuncià ja com a fabricant d’adobs artificials compostos, la seva principal producció des d’aquell moment. La polvorització ja s’ha convertit en un procediment prou conegut i poc competitiu. Presentà adobs distints, aplicables a la vinya, als cereals, a les plantes de jardí i a les hortalisses.
Esquela de Joan C. Alessan (Diari de Barcelona, gener del 1885).
El 1884 fou el primer fabricant català a produir un fungicida contra el míldiu de la vinya.
L’any 1886 va guanyar una medalla d’Or a l’Exposició de Saragossa pel seu superfosfat de calç, guano i adob complet. La presència del superfosfat demostra el seu caràcter pioner dins del sector de fertilitzants químics. Però el fundador no va poder veure la medalla, ja que morí l’any 1885, pocs mesos abans de l’exposició.
El negoci va ser continuat pel seu fill, Joan Alessan, qui va convertir l’empresa en Alessan i Companyia, Societat en Comandita, la qual va suspendre pagaments i es liquidà el 1899.