Al final del segle XX resulta natural parlar de la refinería de petroli de Tarragona, referint-nos a la que s’hi establí l’any 1974, en el terme municipal de la Pobla de Mafumet. Però els catalans del final del segle XIX també parlaven amb naturalitat de la refineria de petroli de Tarragona, referint-se a la que hi tenia la companyia reusenca Joan Vilella i Companyia.
Joan Vilella i Llauradó fou comerciant, industrial i polític. El 1879 creà la societat Joan Vilella i Companyia que donà origen a una refineria de petroli i a un banc.
La refineria s’instal·là en el terme de Tarragona al marge dret del riu Francolí entre la línia del Ferrocarril del Nord i la carretera de Castelló. Rebia el petroli en brut, a través del port de Tarragona. A la refineria es procedia a destil·lar-lo i se’n treien els subproductes bàsics. La seva marca era La Pensilvània, en record dels primers jaciments nord-americans dels quals segurament procedien les trameses. El seu petroli guanyà una medalla de plata a l’Exposició de Barcelona del 1888.
Marca de La Pensilvània. El reusenc Joan Vilella instal·là una refineria de petroli a la fi del segle XIX que anomenà La Pensilvània.
Joan Vilella morí el 1894. El succeí en el negoci el seu fill Joan Vilella i Estivill el qual transformà la societat en Joan Vilella, Societat en Comandita el 1899 i donà un especial impuls al Banc i a la refineria. Aquesta adoptà el nom de Refineria Catalana de Petroli. La seu social de 1’entitat era a Reus, carrer del Dr. Robert, 13-15.
La refineria es mantingué fins poc abans del 1927 en què el monopoli de petroli en féu impossible la continuïtat.
Els Vilella i la seva companyia ampliaren les activitats. El 1904, Joan Vilella i Estivill creà la Botonería Barcelonesa amb fàbrica al Poblenou de Barcelona i 200 treballadors al final de la dècada dels anys 20. Ell mateix havia creat, el 1900, la Vidriera Barcelonesa, també amb fàbrica al Poblenou, dedicada a la fabricació mecànica d’ampolles i bombones que ocupava 500 treballadors.