Georges Foret (Figuras de la industria química española, 1955), el fundador de l’empresa que porta el seu nom, fabricant de productes químics i farmacèutics.
Georges Foret Bontoux, un francès de la Borgonya, arribà a Barcelona l’any 1890, comprà un solar al carrer de Marina, núm. 2, en el que encara era Sant Martí de Provençals i hi construí una fàbrica de glucosa.
La glucosa o dextrosa s’obtenia industrialment a partir d’una fécula i a través d’un procés de sacarificació amb àcid sulfúric. La glucosa resultant, en forma de xarop, era un producte consumit sobretot pels pastissers, però també pels vinaters i els fabricants de cervesa.
Les referències procedents de la societat afirmen que Georges Foret s’associà amb un altre francès que es deia Delamare i constituí Delamare i Foret. Els anuaris del final de segle parlen, en canvi, d’una fàbrica de glucoses i vinagres naturals a Sant Martí, a nom de Delamare i Leroy. En tot cas, el 1901 el negoci i la fàbrica del carrer de Marina ja van a nom d’ell.
Fou aleshores que s’inicià la fabricació dels tres productes que li donaran més anomenada i de més importància industrial: l’aigua oxigenada, l’àcid acètic i la glicerina.
L’aigua oxigenada o peròxid d’hidrogen tenia utilització com a producte farmacèutic i com a producte industrial. Era un desinfectant popular i un agent decolorant per a la indústria tèxtil.
L’àcid acètic està contingut en el vinagre i s’obtenia amb el mateix procediment. També tenia utilitat per als tintorers i estampadors, a més de ser el component de determinades lo-cions i compreses farmacèutiques.
La glicerina o glicerol s’obté per hidròlisi d’olis i greixos i era utilitzat en farmàcia com a emol·lient, i en indústria com a solvent.
L’empresa Foret passà així a convertir-se en una empresa de productes químics i farmacèutics alhora.
El fundador va morir el 18 de desembre de 1909 i deixà el negoci a nom del seu fill, Marcel Foret i Renaudin; aquest s’associà amb el seu germà Jordi, que era enginyer químic, i constituïren la societat col·lectiva M. i G. Foret. El sentiment francès de la família es pot trobar en aquesta inicial G de Georges, ni catalanitzada, ni castellanitzada. No obstant això, els dos germans s’integraren totalment en la societat barcelonina de l’època. Marcel tenia la Creu de Guerra de França (guerra del 1914-18) mentre que el seu germà tenia el títol de Cavaller d’Isabel la Catòlica.
Vista parcial de la fàbrica de productes químics Foret.
Les relacions amb França es mantingueren. Comercialment, la casa Foret tenia delegació a París, Maguncia i Roma a la dècada dels anys vint. A França hi comercialitzava una aigua mineral purgant, la de Coslada (Madrid). Al costat dels productes populars com podien ser aquests o l’aigua oxigenada mantenien en expansió el departament de productes químics per a la indústria.
El 30 d’abril de 1927 M. i G. Foret es convertí en societat anònima com a Foret SA. El capital es mantingué en poques mans i donà entrada a parents, com Bernat Picornell, o amics.
Fou aleshores que es creà la fàbrica de Vinaròs, en la qual es va instal·lar per primera vegada el procediment electrolític per a l’obtenció de l’aigua oxigenada. Després vindrà una nova fàbrica a Puente-Genil.
Després de la guerra civil de 1936-39, Foret tenia una ampla gamma de productes i una considerable capacitat de producció, sempre que es tractés de matèries primeres que es trobessin a l’interior: 600 tones d’aigua oxigenada farmacèutica i industrial, 100 tones de glicerines, 500 d’àcid acètic, 3 000 de glucoses, 300 d’hiposulfit de sosa per la fotografia, especialment, i 300 de sulfat de bari.
L’any 1966 la multinacional nord-americana FMC de Chicago entrà en el capital de Foret amb una participació del 20%, a canvi de la cessió de la seva tecnologia per a la fabricació del sulfur de carboni. Es preveié ja aleshores que els nord-americans podrien comprar accions fins a completar el 50% del capital en un període de cinc anys. FMC exercí el seu dret i el 1971 tenia ja la meitat del capital.
El creixement de l’empresa fou aleshores extraordinari, impulsat per la companyia nord-americana. La impossibilitat de mantenir el ritme d’ampliacions de capital portà els accionistes catalans a vendre la seva participació, que quedarà aviat totalment en mans dels nord-americans.