Joan Rull i Arnabach constituí una societat, el 1783, destinada a la fabricació d’indianes, conjuntament amb els comerciants Jeroni Anglès, Antoni Martí i Pau Puget. La societat es digué inicialment Anglès, Rull i Companyia i tenia un capital de 25.000 lliures. Ell n’era el tècnic i el director de producció. La fàbrica era al carrer de Còdols núm. 25, de Barcelona, entre el carrer Ample i el d’Escudellers, i el prat per a estendre les indianes a les Corts de Sarrià.
Indianes de L’Espanya Industrial (La España Industrial, 1847-1947). Joan Rull introduí el cilindre per a l’estampació que permetia augmentar la productivitat.
Els primers anys del segle XIX foren especialment bons per a l’empresa. La mort de Jeroni Anglès i el paper protagonista de Joan Rull motivaren la transformació del nom social de l’empresa, que es dirà Joan Rull i Companyia. El capital invertit, fruit de l’autofinançament, era de 300.000 lliures el 1807 i ocupava un centenar de treballadors a la fàbrica.
Rull i Companyia teixia i estampava, però sobretot estampava, tal com era costum. La producció estava formada pel que els llibres de l’empresa en diuen teles pintades i que eren peces teixides, comprades fora i estampades a la fàbrica, i les indianes, estrictament, peces teixides a la pròpia fàbrica amb fil de cotó comprat i estampades allí mateix.
El mercat dels seus productes era tant l’interior, representat per l’estat, com l’americà, les colònies espanyoles. L’exportació americana es feia a vegades directament, però era més corrent la venda a comerciants de Barcelona, Cadis o Canet de Mar, que exportaven pel seu compte. El mercat interior agafarà gruix, sobretot quan es començaren a perdre les colònies americanes. El 1807 es creà una empresa comercial a Madrid, Rull i Companyia, al front de la qual el titular posà el seu nebot, Pere Surrà i Rull. Aquest fixà la seva residència a la capital, intervingué activament en política i fou ministre d’Hisenda durant la regència d’Espartero (1841).
Amb l’inici de la guerra del Francès (1808) l’evolució de l’empresa es torçà, com era lògic. En finalitzar el conflicte, però, Joan Rull i Arnabach i el seu fill Joan Rull i Camarasa intentaren donar el tomb, seguint el camí de la modernització.
Joan Rull sol·licità l’any 1816 el privilegi per a introduir un cilindre per a l’estampació i aplicar-lo a la seva fàbrica. El privilegi hauria de durar sis anys. Es tractava de la màquina que Carles Ardit explicava detalladament a la seva obra sobre estampació. La Junta de Comerç, de la qual era membre Joan Rull, donà un informe favorable a la petició i el privilegi es concedí.
El 1818 serà l’any de la introducció del cilindre per a l’estampació. Serà la primera vegada que s’aplica aquest sistema que permetia augmentar la productivitat. L’estampat d’una peça exigia menys d’un minut, si estava en mans d’un operari expert. Rull demanà el suport personal i tècnic de Léfèvre, el primer que havia aplicat el cilindre a França, que era el país que destacava en el front industrial europeu per les seves estampacions. Léfèvre —o el seu fill— vingué a Barcelona i s’associà amb els Rull. Però les coses no anaren com ells s’esperaven.
I no anaren bé, perquè els temps eren molt difícils. El mateix Rull i Camarasa ho dirà uns anys més tard.
“Por cuanto el otorgante —el mateix Rull— ha sufrido en el giro de su comercio notables menoscabos de resultas de la desastrosa guerra con la Francia desde el año de 1808 hasta el de 1814, habiendo continuado la decadencia desde dicho año 14 al 20 con motivo de los disturbios acaecidos en la América —pèrdua de la major part de les colònies americanes—, y aún después aumentado las desgracias, hasta el dia, ya con el contagio que sufrió esta ciudad en 1821 —epidèmia de febre groga—, ya por la guerra civil que se promovió en este Reyno en el año próximo pasado —primera guerra Carlina—, uniéndose a ello la que ha declarado la Francia, ocupando la mayor parte del territorio español —els Cent Mil Fills de Sant Lluís— en términos que en el día tiene sitiada esta plaza de Barcelona, causando estos infortunos la entera paralización del comercio, la estancación de los géneros y la ninguna representación de su intrínseco valor, lo cual agregado al importe de las exhorbitantes contribuciones que exige el gobierno para acudir a las urgencias de esta plaza, produce la falta de recursos para subsistir a las familias y la dificultad de hallar algún préstamo con que atender a las obligaciones y a su manutención.” (1823)
La dècada dels anys vint, per les raons exposades, fou francament dolenta. Això no obstant, el 1829 la fàbrica de Rull era una de les més importants de Barcelona en la seva especialitat. Només ell i un altre estampador —Josep Giralt— disposaven del cilindre per treballar.
L’autonomia de l’empresa s’acabà el 1832 amb la integració de Joan Rull i Companyia i el seu taller d’estampats a Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia.
Joan Rull figura com a accionista fundador del Banc de Barcelona el 1844.
Bibliografia
- Sánchez, A., “L’estructura comercial d’una fàbrica d’indianes barcelonina: Joan Rull i Cia (1790-1821)”, Recerques núm. 22, 1979.