Francesc Sans i Verdaguer (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824. No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules. Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys.
El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó. El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats: va instal·lar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en la producció de lones impermeables. No incorporà màquines selfactines fins el 1874. Era cal Pa-sec vell.
La seva vinculació al cotó era relativa, ja que treballava amb mescles i amb fibres com el cànem. Una iniciativa única pel que fa als industrials catalans és la creació el 1873 d’una fàbrica de filats i teixits per a espardenyes a Sant Llorenç de Cerdans, al Vallespir. L’empresa es deia Sans i Garcerie i s’establirà anys més tard a Tolosa de Llenguadoc. El fundador morí el 1889. L’empresa quedà a nom de Viuda i Fills de Francesc Sans i després, Fills de Francesc Sans, simplement. Els fills eren Miquel i Francesc Sans i Grau.
Fàbrica a l’Eixample barceloní (Select Guide, Barcelona-Cataluña-Baleares, 1916). Francesc Sans i els seus fills establiren una important fàbrica a l’Eixample de Barcelona. Crearen també una filial al Vallespir i després a Tolosa de Llenguadoc.
Tot sembla indicar que l’ànima fou aleshores Francesc Sans i Grau. L’empresa de lones està acreditada i el seu mercat és el de la península, però també el de l’Amèrica Llatina. El 1914 traslladaren la fàbrica a l’Eixample barceloní, i la construïren al carrer de Casanova, xamfrà Diputació. Ocupava mitja illa.
Al final de la primera guerra europea (1914-18), Francesc Sans fou l’industrial més decidit a buscar una alternativa a la importació de cotó, especialment americà, confiant en una producció pròpia a la península. El bloqueig marítim dels alemanys i els problemes generals de transport en temps de guerra havien creat greus problemes de subministrament als cotoners. Francesc Sans i Lluís Sedó foren els promotors de l’Associació Catalana del Foment Agrícola Cotoner, i ell personalment, un any més tard, de la Catalana Agrícola Cotonera. La història d’aquesta iniciativa s’explica en un altre capítol.
Marca de Francesc Sans i fills.
Francesc Sans i el seu germà Miquel moriren el 1927. Entra aleshores la tercera generació, representada per Miquel Sans i Mora, nét del fundador. Després de la guerra espanyola de 1936-39 ell seguirà amb la línia de preocupació pel conreu del cotó a Espanya, que havien tingut el seu pare i el seu oncle, com a president de la Compañía Española Productora de Algodón Nacional SA —CEPANSA—, de la Algodonera del Ebro i de la Algodonera de Canarias.
El seu principal col·laborador en l’empresa familiar era Francesc Miró-Sans i Casacuberta, nascut el 1916.