Serra i Balet
Anunci publicat a Las joyas de la industria española, 1925).
En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona. A Sant Quirze tenien 10.000 pues de filar.
El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra. Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes (1899).
Els Serra venien de Sallent i tenien una llarga tradició cotonera. L’empresa Serra, Claret i Companyia, d’aquella població, filava i teixia cotó des de la primera meitat del segle en el que havia estat una associació de la família Serra amb el pare i els germans del futur sant Antoni Maria Claret.
Codina i Serra iniciaren el 1897 la fabricació de pana. Hi destinaren dues fàbriques: la de la Gran Via barcelonina i una altra a Taradell (Osona). Hi tenien 300 telers entre les dues i eren proveïdes amb fil de Sant Quirze de Besora.
Genís Codina es retirà el 1900, i aleshores l’empresa quedà com a Serra i Companyia Societat en Comandita. Fins el 1913 en què Jacint Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca associaren a l’empresa Jaume Balet i Viñas i d’aquesta manera crearen la societat J.J.F. Serra i Balet.
Acció de Serra-Balet.
Jaume Balet havia creat, el 1894, Balet, Vendrell i Companyia.
Aprofitant la conjuntura creada per la primera guerra europea (1914-18), l’empresa tingué una forta expansió i el producte de les panes i els velludets passà a ser el central de la casa. Es comprà la fàbrica de Sants.
El 1918 marxà de l’empresa Francesc Serra i la raó social perdrà la F. Ara serà només J.J. Serra i Balet. La gerència quedarà en les mans de Jacint Serra i Buigas, Josep Serra i Roca i Manuel Balet i Cros, fill de Jaume. El seu domicili social era al carrer d’Ortigosa de Barcelona.
Finalment, el 1922 els socis feren la conversió a la societat anònima. Manufactures Serra-Balet SA fou constituïda el 1922 amb un capital de cinc milions de pessetes. Va suspendre pagaments el 1982. L'empresa havia adoptat les denominacions següents:
- 1895-1897 - Codina i Sureda
- 1897-1905 - Codina i Serra
- 1905-1914 - Serra i Companyia, Societat en Comandita
- 1914-1918 - J.J.F. Serra i Balet
- 1918-1922 - J.J. Serra i Balet
- 1922 - Manufactures Serra-Balet, SA
Balet i Vendrell
El 1894 es constituí a Barcelona la societat regular col·lectiva Balet, Vendrell i Companyia, amb l’objectiu de fabricar filats i teixits de cotó. Tenia un capital desemborsat de 915.000 pessetes. Els seus socis eren: Jaume Balet i Viñas, gerent; Josep Vendrell i Sala, gerent; Engràcia Viñas i Güell, mare de Jaume Balet; i Mercè Buigas i Fondevila
Paper comercial.
Per començar llogaren una fàbrica que tenia Josep Balet i Bellver, oncle de Jaume Balet, a Sant Vicenç de Castellet, mentre construïen una fàbrica nova al carrer de Badal de Barcelona (Sants), que s’inaugurà el 1895.
El 1913, Jaume Balet entrarà com a soci a la casa J.J.F. Serra i Balet, continuant però com a gerent de la que tenia amb Josep Vendrell.
L’any 1920 es dissolgué la regular col·lectiva i es creà llavors Manufactures Tèxtils Balet Vendrell SA, sota la mateixa direcció. Es comprà la fàbrica de Sant Vicenç de Castellet. Quan va morir Jaume Balet, concretament el 1929, la gerència fou compartida per Josep Vendrell i els seus fills Andreu i Jacint Vendrell i Serra, però després de la guerra de 1936-39, Manuel Balet i Crous, fill de Jaume, ocuparà el càrrec de conseller delegat. Les activitats industrials s’acabaren en la dècada dels anys seixanta.