A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar. “Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes”, diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz. El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península. L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou (vegeu Llovet, J., Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró). La indústria estava també relacionada amb aquest tràfec marítim: tres drassanes, tres fàbriques de cables i cordes per als vaixells i unes fàbriques de filats i teixits de cotó, que es destinaven principalment a la fabricació de veles.
Les veles dels vaixells es confeccionaven amb lones de cotó en forma de teles dobles i es classificaven segons el gruix i el tipus de vaixell a què anaven destinades.
En aquesta especialització tèxtil destacaren dues empreses: Sensat i Estapé, acompanyades en tercer lloc pels Maristany, tres cognoms tradicionals de la població.
Els Sensat
Anunci (Exposición Marítima, Agrícola y Artística celebrada en Barcelona, 1872). Josep Sensat, fabricant de veles al Masnou, instal·là una de les primeres màquines de vapor que hi hagueren a Catalunya. El declivi dels vaixells de vela suposà també el de la seva empresa.
Josep Sensat i Germans tenia una fàbrica de filats i teixits de cotó el 1841, en la qual feia veles. La seva fàbrica va instal·lar aquest any una de les primeres màquines de vapor que hi hagueren a Catalunya, després de l’incendi del Vapor Bonaplata. La màquina proporcionava uns 20 cavalls de força i devia ser suficient per a moure màquines de filar amb 2.600 pues i 10 telers (1850). Hi treballaven 122 persones.
Aleshores començà el ràpid declivi dels vaixells de vela, en general, i de la marina catalana en particular. El vapor s’anà imposant en el comerç de llarg recorregut, però els constructors catalans no ho volgueren entendre. Aquest declivi afectà lògicament tots els fabricants de veles, començant per Josep Sensat. El 1862 la fàbrica s’havia reduït considerablement: tenia 900 pues de filar, 10 telers i 48 operaris. La inversió feta era aleshores de 250.000 rals —12.500 duros—.
El sentit modern de l’empresari a l’hora d’introduir el vapor no es va mantenir, en canvi, a l’hora de buscar una altra sortida a la seva producció.
Els Estapé
Gerard Estapé devia començar a filar i teixir cotó per a veles quan acabava el seu recorregut l’empresa dels germans Sensat, al voltant de l’any 1865. Al seu fill, Pau Estapé i Maristany, correspon haver mantingut a un bon nivell l’empresa, seguint amb la mateixa producció de lones però buscant noves sortides comercials per als seus gèneres.
Acció. Estapé, Cros i Companyia es convertirà en La Indústria Lonera SA, l’any 1911.
El 1877 Pau Estapé produïa exclusivament lones pensades per fer veles. És el que presentà a l’Exposició de Barcelona d’aquell any. Però cinc anys després ja ha ampliat la seva producció: fabrica teles per a veles, però també per a veles comercials, teles encerades, tendes per a l’exèrcit i baques per als carruatges. Té la fàbrica i els tallers al Masnou i el despatx i l’obrador a la Barceloneta. Introduirà un producte nou: la corretja de lona de cotó per a transmissions, aplicable a les fàbriques. La revista barcelonina “Industria e Invenciones” li dedicarà un clar elogi (any 1885, pàg. 389) en comprovar la capacitat del fabricant per a superar la crisi del seu sector, deguda a la decadència de la marina mercant.
El Jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1888 li atorgà la seva medalla d’or, tot lamentant no disposar d’un premi especial per a aquells productes presentats i especialment per a un aparell que havia inventat Pau Estapé i que servia per a col·locar les veles.
Etiquetes de Pau Estapé. Pau Estapé produïa lones pensades per fer veles, però sabé trobar noves sortides comercials per als seus gèneres.
Les corretges de lona per a transmissió, similars a les que es fabricaven a l’estranger, seran exportades a l’Amèrica Llatina i ben venudes a la península.
Al final del segle Pau Estapé es convertirà en Estapé, Cros i Companyia, per la incorporació a l’empresa de Pere Cros i Casanova, de Vilassar de Mar. L’empresa es mantingué a un bon nivell fins a la mort d’aquest el 1907. Quedava aleshores com a principal soci Gerard Estapé, fill de Pau, que portava el nom de l’avi.
L’any 1911 la fàbrica d’Estapé, Cros i Companyia es vengué a una nova empresa, que es constituí aleshores, La Indústria Lonera SA, formada per Puig, Piserra i Companyia i per Alfred Riera i Fills. Gerard Estapé va seguir pel seu compte en el mateix negoci, establert a Barcelona i a nom seu.