La família Torras.
El cognom Torras es troba vinculat a la indústria tèxtil de Granollers des de la primera meitat del segle XIX. Una ciutat amb poca aigua i evidentment sense cap possibilitat d’energia hidràulica, que incorporarà les màquines de vapor i sobre elles bastirà la seva indústria.
El 1842 trobem un teixidor de cotó, Josep Torras, i el 1850 un Pau Torras. Aquest darrer té 17 telers manuals i 24 obrers. El 1862 trobem a Francesc Torras, que té una fàbrica de filats i teixits de cotó amb 1.400 pues de filar, 36 telers mecànics, 62 obrers i una inversió de 136.000 rals —6.800 duros—. Que els telers siguin mecànics dóna per fet que s’ha incorporat ja una màquina de vapor que fa moure la maquinària.
El 1870 els germans Joan i Pau Torras i Serra constituïren una societat que s’encarregà d’edificar la nova fàbrica en el que és el centre de la ciutat de Granollers. Ocupava 21.000 m2. L’empresa havia estat precedida, presumiblement, per Francesc i Joan Torras. Els dos germans es casaren amb dues germanes.
Etiqueta. L’empresa de la família Torras de Granollers neix a la primera meitat del segle XIX. Al cap de cent anys es va convertir en societat anònima.
L’empresa va seguir la línia familiar, tot i que sembla que la fàbrica es dividí en dues en un moment determinat, corresponent a les dues branques. La producció no fou especialment original: vichys, patens, teixits fets amb màquines jacquard i llisos, etc. Hi arribaren a treballar 400 obrers.
Una de les naus de la fàbrica fou llogada durant un temps a Josep Umbert i Companyia, empresa en la qual participen com a socis. Anys més tard, la meitat de la finca fou cedida a Roca-Umbert, els successors de l’anterior (1952).
La indústria dels Torras aprofitarà la bonança dels anys de la primera guerra europea. L’empresa funcionà aleshores a nom de Fills de Frederic Torras. Eren Francesc i Paulí Torras i Villà. El primer serà un personatge important per a Granollers.
Francisco Torras —no volia que li diguessin Francesc— va néixer a Granollers el 1882. Al marge de les activitats industrials cal recordar les seves intenses activitats polítiques. El 1909 era regidor de Granollers i el 1916 alcalde de la seva ciutat. Es formà a les files de la Unión Liberal de Santiago Alba, però quan arribà la dictadura de Primo de Rivera s’integrà a la Unión Patriótica del general. L’any 1919 fou un dels patrocinadors de la creació del Banc de Granollers. La seva activitat financera més important es troba vinculada, però, a la constitució de la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, futura Caixa de Catalunya. Era diputat provincial des del 1918. Fou l’home decisiu a l’hora d’empènyer el projecte i en serà el primer vicepresident.
Etiqueta.
La societat anònima arribarà el 1944: Industrial Torras SA. A la fàbrica de Granollers se n’afegí una altra a Guardiola de Berguedà.
La fàbrica de Granollers es tancà el 1963. Havia passat per les denominacions següents:
- Pau i Francesc Torras
- Pau i Joan Torras
- Frederic i Joan Torras (1891-1900)
- Frederic Torras i Bergé (1901)
- Fills de Frederic Torras Societat Limitada
- Industrial Torras SA (1944)