Espíritu y fuerza de la industria textil catalana, 1943. La família Noguera inicià una sèrie d’empreses industrials cotoneres a Prats de Lluçanès. La més important fou la creada per Manuel Noguera i Teresa Senties.
En la relació d’industrials que presenten productes a l’Exposició de Barcelona de 1844, la primera que se celebrà a Catalunya, hi trobem tres Noguera que tenen fàbrica a Prats de Lluçanès: Noguera i Pujol, Joan Noguera i Manuel Noguera. Tots tres presenten el mateix producte: empesa o teixit cru de cotó.
En total es concentraren més de 600 expositors a l’esmentat certamen i potser la meitat ho feren amb el mateix producte: teixit de cotó, cru, sense blanquejar ni tenyir. Era un producte pensat per als estampadors que eren els que dominaven la indústria tèxtil barcelonina, encarregats de blanquejar, tenyir i estampar el teixit.
A Prats de Lluçanès hi havia aleshores una dotzena de petits tallers de filadors i teixidors de cotó. El filat el feien amb berguedanes que funcionaven manualment, com també les màquines de teixir. La industrialització fou una autèntica febre per a algunes comarques, i Prats estava situada entre dues comarques que tenien una trajectòria industrial considerable: el Berguedà i Osona.
Aquesta febre feia que membres de la mateixa família establissin tallers, cadascú pel seu compte. Aquesta obra està plena de germans, fills i parents propers que divergeixen tots a l’hora de posar un taller de filatura o de tissatge de cotó, competint entre si.
Si el 1844 hi ha tres Noguera que exposen el mateix producte a Barcelona, el 1850 n’hi ha quatre d’establerts a Prats: Ramon, Josep, Joan i Manuel. Probablement eren parents, però resulta difícil aclarir el parentiu.
El que resulta impressionant a l’historiador és que vuitanta-quatre anys més tard —el 1934— a Prats de Lluçanès hi tornen a haver quatre empreses cotoneres que porten el nom de Noguera: Climent, Josep, Manuel i viuda i fills de Manuel Noguera.
De tots aquests el que ens interessa més és Manuel Noguera i Fumaña, perquè és el que reeixirà en el negoci. Era teixidor d’ofici, com ho devien ser els altres. El 1831 es casà amb Teresa Senties i Casadesús, també de Prats. Tingueren dos fills, Joan i Climent.
L’empresa donà una petita referència romàntica d’aquests primers anys del fundador: una persona que no sabia llegir ni escriure, sense cap capital per a finançar la seva indústria naixent. Diuen que rebé el suport d’un industrial que es deia Josep Viladomiu i que podria haver estat el germà de Tomàs Viladomiu, el fundador de la Colònia que duu el seu nom a Gironella. Es diu també que la seva dona li portava els primers llibres de comptabilitat. Són històries possiblement certes, ja que la vida fou dura per a aquesta generació. Els documents diuen en tot cas que el 1850 Manuel Noguera és el més important dels tretze teixidors que hi ha a Prats —els Noguera i els altres— amb 45 telers i 70 obrers que els fan anar de manera manual. Deu anys després, en canvi, té només 13 telers i 16 persones treballant per a ell.
Etiqueta. Una branca de la família Noguera buscà la força hidràulica i s'instal·là a Campdevànol (Ripollès).
A la seva mort el succeí el fill gran, Joan Noguera i Senties, però aquest morí jove, als trenta-tres anys. I tornà a produir-se una separació de negocis dintre de la família, si les referències no enganyen. D’una banda, Manuel Noguera i Jordà, nét del fundador, continuà l’empresa a Prats. De l’altra, Climent Noguera i el seu fill anaren a buscar la força hidràulica a Campdevànol (Ripollès). El 1889 Noguera, pare i fill, demanaven permís per a aprofitar les aigües del Freser per fer funcionar una fàbrica de filats i teixits.
Manuel Noguera i Jordà, que serà alcalde de Prats de Lluçanès dues vegades, donarà treball a una bona part de la població. Una població que no tenia força hidràulica i en la qual la fàbrica dels Noguera havia de funcionar amb màquines de vapor primer i amb electricitat, un cop avançats en el segle XX.
Fins el 1925, Noguera Jordà no optà per obrir despatx a Barcelona. El 1940 es constituirà la societat Manufactureras Noguera Julià SA, amb un capital de vuit milions de pessetes. I es comprà una fàbrica a Vilassar de Dalt, al Maresme.
Les activitats industrials de l’empresa es mantingueren fins al final de la dècada dels anys vuitanta.