Els Borràs de Manresa
L’empresa dels Borràs fou una empresa estrictament familiar. I estrictament aquí significa no tan sols que tingué un àmbit limitat per la família, sinó que l’empresa s’autofinançà totalment, sense que entressin diners per casament o per herència, com en altres casos.
Oleguer Borràs (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Oleguer Borràs inicià l’empresa familiar al voltant del 1840, a Manresa. El 1853 creà una fàbrica de filats a Sant Joan de Vilatorrada.
Oleguer Borràs i Castelltort havia nascut a Manresa el 1807. La seva carrera començà de manera artesanal, al voltant del 1835, quan encara no es coneixia la màquina de vapor a la capital del Bages. Comprava fil de cotó als filadors de la mateixa Manresa, el teixia durant la setmana a casa seva amb telers manuals de fusta i anava a vendre el seu producte el diumenge pels pobles de la comarca.
El negoci, molt petit, devia anar bé i el volum de producció s’incrementà en fer treballar a mans a d’altres teixidors com ell. La primera referència documental és del 1842, quan era un dels tretze fabricants de teixits de cotó de la ciutat de Manresa, al carrer de Santa Maria, tots a nivells molt modestos, i a més tenia un taller a Santpedor que feia el mateix. Aquest devia ser circumstancial, perquè no apareix més. El 1844, Oleguer Borràs participà en l’Exposició Industrial de Barcelona amb la seva empesa, que s’oferia principalment als estampadors barcelonins.
L’any 1850 té 55 obrers a la fàbrica de Manresa amb 34 telers manuals. A diferència d’alguns dels seus conciutadans encara no ha incorporat els telers mecànics.
El tomb el donarà el 1853 o 1854 amb la creació d’una fàbrica de filats a Sant Joan de Vilatorrada. Tres fabricants de Manresa —Oleguer Borràs, Francesc Burés i Francesc Gallifa, d’Argemí i Gallifa— van comprar uns terrenys i procediren a construir una resclosa i un canal que serviria a les tres fàbriques. La filatura de Borràs i la de Burés eren les més petites. La filla d’Oleguer Borràs, Ramona, es casà el 1854 amb Esteve Burés i Arderiu, germà de Francesc.
El 1862, la fabricació de teixits a Manresa ha perdut importància, ja que té tan sols 12 telers manuals i 14 operaris, mentre que la de teixits a Sant Joan treballa amb 2.000 pues de filar, 3 cardes, 31 obrers i un capital de 154.000 rals o 77.000 duros que contrasten amb els 5.000 rals invertits en els teixits. La filatura va guanyant terreny als teixits, perquè devia ser més rendible.
La fàbrica i la colònia a Castellbell i el Vilar
Ignasi Borràs (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Oleguer Borràs vinculà ben aviat els seus dos fills, Isidre i Ignasi, a l’empresa familiar. L’any 1866 la societat personal a nom seu es convertí en Oleguer Borràs i Fills. Ignasi serà el director tècnic i Isidre el director comercial.
La fàbrica de Sant Joan creixé, segons les seves possibilitats, més aviat reduïdes a causa del baix potencial hidràulic. El mateix any 1866 els Borràs instal·laren una màquina de vapor de 25 cavalls, una prova evident dels problemes energètics que tenien. El personal era aleshores de 70 obrers.
Aquesta insuficiència energètica impulsà els Borràs a buscar un altre emplaçament per a una nova fàbrica. I el van trobar riu avall, però a la mateixa comarca, a Castellbell i el Vilar, una població que ja tenia una fàbrica i una colònia tèxtil, la de la Bauma, de Dalmau i Tolrà Germans.
El primer que es feia en aquests casos era demanar la concessió del salt d’aigua, que era la justificació de la fàbrica. Oleguer Borràs i Fills ho van fer el 24 d’agost de 1870 i van rebre la concessió del governador de la província un any i mig més tard, el 23 de març de 1872. Les característiques de l’obra eren les següents:
- presa: 92 m de longitud i 5 m d’alçada
- canal: 652 m de longitud
- potència de les turbines: 2 de 250 cavalls cadascuna
L’emplaçament estava a mig camí entre la colònia i la fàbrica de la Bauma i el Pont Vell de la població de Castellbell. Les obres s’iniciaren el mateix any 1872 i s’acabaren tres anys més tard, el 1875.
Anunci dels teixits Borràs i fills a “El Mercurio”, 1914. Ignasi Borràs, fill del fundador, construí una nova fàbrica i colònia a Castellbell i el Vilar. L’empresa serà continuada pels seus fills i els seus néts.
El projecte era instal·lar 2.000 pues de filar i 500 telers mecànics. Però un cop acabat el salt i enllestides les turbines els empresaris manresans s’aturaren, i optaren per arrendar el salt a Ricart i Companyia i Josep Salgot, dos industrials del mateix ram que es repartiren equitativament la força hidràulica, amb una turbina per a cadascú. Aquesta aturada només es pot explicar per motius econòmics, que no es veiés la rendibilitat de la nova fàbrica. I potser per motius personals, ja que l’any 1880 morí Oleguer Borràs, el fundador, i poc després el seu fill Isidre. La propietat quedarà aleshores en mans d’Ignasi Borràs i Pons, el qual constituí Ignasi Borràs i Fills, en donar entrada a Joaquim i Josep Borràs i Ferrer, la tercera generació.
La fàbrica de Castellbell es mantingué llogada fins el 1902. La que tenien a Sant Joan de Vilatorrada continuava, però en un estat més aviat letàrgic. Cal dir que el cunyat d’Ignasi Borràs, Esteve Burés, va seguir les seves passes: també construí un salt d’aigua a Castellbell i el Vilar i també l’arrendà parcialment a una altra empresa.
El 1902, finalment, Ignasi Borràs i Fills va fer el trasllat de tota la seva maquinària de Sant Joan de Vilatorrada a Castellbell i el Vilar. Allí hi havia la fàbrica i una part de la colònia que acollia els obrers que havien treballat fins aleshores a les empreses de Ricart i de Salgot. La colònia disposava ja de metge, nomenat per l’ajuntament, servei al qual s’afegiran el de correus i una caserna.
La família Borràs.
L’empresa estava en mans aleshores de Joaquim Borràs i Ferrer, nascut a Manresa el 1865. Acabats els seus estudis bàsics, que no passaren del batxillerat, s’interessà per la tècnica tèxtil, i arribà a patentar un sistema d’elaboració d’una fibra tèxtil del rami, una planta que s’intentà aclimatar a Catalunya sense èxit. En aquest intent va passar uns anys a Torroella de Montgrí, al servei d’una empresa que es deia Ramie Française i que tenia, és clar, aquesta nacionalitat. L’empresa experimentà el seu privilegi en terrenys del Mas Pla, de Torroella (per a una descripció de la màquina, vegeu “Diari de Barcelona”, febrer del 1889, pàg. 1.731).
Als vint-i-tres anys —1888— ingressà a l’empresa familiar, on treballaven el seu pare i el seu germà Josep. La família vivia aleshores a la colònia. Més tard es traslladaren a Manresa. Tot indica que ell fou el principal impulsor del canvi a l’empresa que torna a una etapa d’expansió, pel trasllat de la maquinària a Castellbell i el Vilar, per l’increment de la producció i per la diversificació del gènere produït, sempre dintre del sector cotó.
Els aiguats del 1907, que feren un mal immens a la indústria manresana, afectaren sobretot les fàbriques situades a la conca del riu Cardener. A Sant Joan de Vilatorrada, can Borràs fou la que va rebre més les conseqüències. Però se’n referen.
En morir Ignasi Borràs, el 1909, es constituí Viuda i Fills d’Ignasi Borràs, sota la direcció de Joaquim Borràs. S’obrí un despatx a Barcelona —ronda de Sant Pere, núm. 64— mantenint el vell del carrer d’Arbonès de Manresa, que era la casa familiar d’origen. L’empresa ha renovat la seva maquinària. Treballa amb cotó egipci, sobretot —jumel— i fa tot el cicle de filatura, teixit i acabats.
L’any 1920 Joaquim Borràs obrí una fàbrica de teixits a Santa Maria d’Oló, a la mateixa comarca del Bages. Aprofità les instal·lacions de l’anomenada fàbrica del Pastor que hi havia al costat de la riera d’Oló i que tenia xemeneia i una caldera de vapor. Oló no tenia tradició industrial, però hi havia mà d’obra preparada, ja que una bona part de la seva població activa treballava a les fàbriques d’Avinyó o de Cabrianes. La fàbrica de filats de Borràs serví per a arrelar aquesta mà d’obra, que arribà a ser de 120 treballadors.
Joaquim Borràs alternà la seva carrera d’empresari amb la de polític. Milità en el partit conservador i era un gran admirador del mallorquí Antoni Maura. Va ser diputat provincial pel districte de Manresa-Berga, durant vint anys, i dues vegades alcalde de Manresa, fundador del Casino de Manresa i president de la Cambra d’Indústria i Comerç de la seva ciutat.
El 1930, amb la mort de la viuda d’Ignasi Borràs i la de Josep Borràs i Ferrer, Joaquim Borràs es quedà sol al front de l’empresa, que figurarà al seu nom. El 1935 es constituí Manufactures Borràs SA, presidida per Joaquim Borràs, acompanyat per la quarta generació. Després de la guerra mantingué la seva marxa, dintre de les limitades possibilitats del moment. A Castellbell i el Vilar hi havia 19.500 pues de filar, 200 telers i uns 500 obrers. A Santa Maria d’Oló hi havia 150 telers.
Joaquim Borràs visqué noranta-vuit anys, i morí l’any 1963. L’empresa es tancà al voltant del 1972, aprofitant el pla de reconversió del sector tèxtil.
Des de la seva fundació el 1835 fins al tancament, l'empresa va adoptar les denominacions següents:
- 1835-1866 - Oleguer Borràs i Castelltort
- 1866-1880 - Oleguer Borràs i Fills
- 1880-1909 - Ignasi Borràs i Fills
- 1909-1930 - Viuda i Fills d’Ignasi Borràs
- 1930-1945 - Joaquim Borràs i Ferrer
- 1945-1972 - Manufactures Borràs SA
Bibliografia
- Don Joaquím Borràs Ferrer. Bodas de diamante laborales 1880-1955.