La família Rosal.
La família Rosal estava molt ben representada a la ciutat de Berga, a la primera meitat del segle XIX. I un bon nombre dels seus membres es dedicava a la filatura i al tissatge de cotó. A les relacions industrials de l’època hi ha Albert, Lluís, Jaume, Josep, Agustí, Pere, Ramon, Antoni i d’altres. És de suposar que tots eren parents.
De tots ells ens interessa aquí la branca encapçalada per Antoni Rosal i Farriols, un personatge que pertany sobretot al segle XVIII i que ensenyà l’ofici als seus tres fills, Antoni, Ramon i Agustí Rosal i Cortina.
Encara que l’empresa, al cap de cent anys, parlava d’una associació entre els tres germans, aquesta no surt per enlloc en els documents de primers de segle. El que queda clar és que el 1829 Ramon té una filatura de cotó a Barcelona, en el que és ara el carrer Nou de la Rambla, núm. 21, on treballa amb vuit berguedanes. És possible que fos també un despatx que comercialitzés el gènere filat i teixit a Berga i tingués cura de les trameses de cotó en floca cap a l’alt Llobregat.
Marca d’Antoni Rosal, del 1850 (Fuerza y espíritu de la industria textil catalana, 1943). Els Rosal, de Berga, s’establiren en primer lloc a Mataró, fugint de la primera guerra Carlina.
La primera guerra Carlina (1833-40) farà baixar una bona part dels filadors i teixidors berguedans cap a la capital catalana. La junta carlina establí a Berga la seva seu, el funest comte d’Espanya hi va fer de les seves i l’any 1840 hi arribava el general Cabrera fugint dels liberals. No és d’estranyar l’esbandida ni que trobem des d’aleshores molts dels cognoms tradicionals berguedans en els censos dels industrials de la terra baixa.
El 1842 Ramon Rosal té una fàbrica a Vilassar de Dalt, carrer de Sant Francesc, núm. 16, i el seu germà Antoni s’estableix a Mataró. Aquest és l’únic de la família que presenta uns teixits de cotó a l’Exposició barcelonina de 1844. Uns anys més tard (1850), Ramon tancà la fàbrica de Vilassar i l’establí també a Mataró. La seva és més petita, amb 20 telers manuals i 27 obrers, mentre que Antoni té 66 telers, també manuals, i 94 obrers. Han deixat per ara la filatura i es dediquen només a teixir. Aquell mateix any hi ha un Francesc Rosal a Llavaneres i un Josep Rosal a Sant Andreu de Palomar, tots en el mateix ofici i amb el mateix producte. En desconeixem el parentiu.
Antoni Rosal i Sala (Fuerza y espíritu de la industria textil catalana, 1943).
La marca de fàbrica a Mataró d’Antoni Rosal és un ferrocarril, cosa no sorprenent si recordem que el 1848 s’inaugurà la primera línia ferroviària a Catalunya i a l’estat entre Barcelona i la capital del Maresme.
El 1853, Antoni Rosal donà el primer exemple d’una associació en constituir una companyia amb un filador mataroní, Joan Pau Arenas, que tenia el taller al núm. 47 del Camí Ral. Els dos constituïren Arenas i Rosal amb un capital de 60.000 duros, aportats de la següent manera:
- Joan Pau Arenas - 30-000 duros
- Antoni Rosal - 20-000 duros
- Rosa Valldejuli - 10-000 duros
L’associació durà fins el 1856, en què es dissolgué la societat amicalment. Els Arenas continuaren el negoci de filats i teixits de cotó i aquí s’acabaren les activitats dels Rosal al Maresme.
Antoni Rosal vivia aleshores a Barcelona. És del final de la dècada dels anys cinquanta que data la creació de Rosal, Germans, constituïda pels tres germans Rosal i Cortina. L’objectiu era crear una fàbrica nova al terme de Berga, però al costat del riu per a aprofitar la força hidràulica. El 1858 compraren els terrenys i la van posar en marxa el 1859. Per als berguedans, una mica sorpresos, es convertirà en la fàbrica de riu, la primera en deixar el nucli urbà. Els Rosal construïren una presa, feren un canal i un salt d’aigua, servits per una roda hidràulica, en un primer moment, i per una turbina uns anys més tard.
Aquesta generació no entrarà en el joc polític si bé va donar suport al partit conservador i feren mans i mànigues perquè guanyessin els seus representants en el districte de Berga. Un d’ells fou Manuel Duran i Bas, el famós jurisconsult, que quan anava a Berga s’hostatjava a casa dels germans Rosal. La seva fortuna personal era ja important.
Antoni Rosal i Cortina morí en el seu domicili de Barcelona, Carrer Comtal, núm. 9, el mes de març del 1880. De totes maneres, les despulles foren enterrades a Berga. No va deixar descendència. Ramon morí el 1884 i Agustí el 1888. El negoci quedà en mans dels dos fills del matrimoni de Ramon Rosal amb Josepa Sala, Antoni i Agustí, que crearan la raó social Rosal Germans, per segona vegada.
Fàbrica i colònia Rosal a Berga-Olvan (postal de principi de segle). El 1859, els germans Rosal crearen a Berga-Olvan la que serà la primera fàbrica de riu a l’alt Llobregat.
Antoni Rosal i Sala assumí el lideratge de la família i de la fàbrica. Vista la necessitat de cremar carbó per fer anar les seves màquines —a can Rosal no hi falta la xemeneia indicativa de l’escassetat d’aigua— serà un dels promotors del Ferrocarril de Manresa a Berga, al costat d’altres industrials de la comarca. El 1887 el tren arribava a Olvan, a quatre passes de la seva fàbrica, i facilitava el transport de la primera matèria —cotó— i dels productes manufacturats. No devia insistir massa aleshores en el fet que la línia ferroviària arribés fins a la ciutat, que era el final de trajecte oficial, i preferí que seguís el curs del riu fins a les explotacions de lignit, que tan bé podien servir a la seva fàbrica.
Antoni Rosal succeí Duran i Bas com a diputat conservador en representació del districte de Berga, i derrotà el 1899 el seu col·lega Lluís G. Pons i Enrich, que es presentava en nom dels liberals. La victòria va ser més aviat justa i demostrà que Antoni Rosal trobava els seus vots a Berga, Avià i Olvan, principalment, el seu feu.
Agustí Rosal serà alcalde de Berga del 1883 al 1889. És considerat un cacic de la comarca; treballava alhora pel desenvolupament econòmic de la zona i pels seus interessos particulars. L’objectiu era el control dels vots i dels votants.
Resclosa de la fàbrica Rosal (postal de principi de segle).
Es tenen molt poques dades sobre la fàbrica, la producció i la maquinària. Al tombant del segle la colònia industrial creada al voltant de l’establiment reunia ja uns 1.000 obrers al servei de 10.000 pues de filatura i uns 200 telers (“Industria e Invenciones”, 24 de març de 1900). No feien acabats i per això no participaren a cap de les nombroses exposicions d’aquesta segona meitat del segle XIX. La colònia tenia una escola gratuïta per als fills dels obrers i l’Asil de Sant Antoni de Pàdua, de monges carmelites, escola i pensionat per a nenes.
Al marge del tèxtil, els germans Rosal es donaran a conèixer com els promotors de la Granja de Graugés, una colònia agrícola modèlica, creada a prop de Berga al final del segle XIX. Compraren un terreny de secà i el convertiren en regadiu després de construir un estany que tenia unes deu hectàrees de superfície. La granja tenia maquinària moderna. Allí funcionà la primera màquina de batre que veié la comarca. També hi havia granja avícola, de porcs, etc.
Antoni Rosal i Sala morí a Barcelona el mes de març del 1913. S’havia casat amb Maria Dolors Catarineu i era cunyat per part d’ella de Ròmul Bosch i Alsina, conegut polític, comerciant, navilier i industrial cotoner a Roda de Ter. L’empresa es convertí aleshores en Successors de Rosal, Germans, al front de la qual figurà el seu fill gran Antoni Rosal i Catarineu.
Paper comercial de Rosal Germans.
El 1923 es convertirà en societat anònima, Manufactures Rosal SA, amb un capital de 10 milions de pessetes. El 1940 els actius industrials foren traspassats a Tèxtil Colònia Rosal, SA.
El 1979 la Tèxtil Colònia Rosal va presentar suspensió de pagaments, que va aixecar el 1980 prèvia una reducció de plantilla, que havia arribat a tenir 1.300 treballadors. Poc després, la Societat Anònima es convertirà en Societat Anònima Laboral, amb una participació del 51% de l’empresa en mans dels treballadors. Les activitats industrials s’acabaren el 1991.
Bibliografia
- Enric Moreu i Rey. “Una dinastia industrial: els Rosal de Berga”. Homenatge a Vicens i Vives. Barcelona 1967.