Importació de cotó i manufactura industrial
La família Monegal.
Esteve Monegal és un comerciant en cotons que es convertí en industrial sense deixar el comerç. És el primer que ho fa, però no serà l’últim. Com també hi haurà fabricants cotoners que deixaran la indústria i es dedicaran al comerç de cotons, un negoci amb menys risc, però que no saps què et podrà donar.
El 1863 és a Barcelona al front d’una casa comercial que porta el seu nom, al carrer de la Boqueria, núm. 15. El cotó és el producte que tracta, amb preferència. El compra als consignataris o representants de les cases exportadores i el ven als cotoners catalans.
Aquest mateix any 1863 és quan comprà una fàbrica de filats de cotó a la vora dreta del Llobregat, en el terme de Casserres de Berguedà, propietat de Lluís Rosal, Serra i Companyia. La fàbrica era petita, amb 32 obrers, que feien anar màquines de filar amb 340 pues i 4 cardes. El capital invertit era de 60.000 rals. Probablement, la fàbrica funcionava amb energia hidràulica però amb roda de calaixos.
Fàbrica i colònia Monegal. Esteve Monegal i Nogués, comerciant i importador de cotons, comprà una fàbrica de filats de cotó al terme de Casserres de Berguedà.
Esteve Monegal morí el 1879 i el succeí en l’empresa el seu fill gran, Josep Monegal i Nogués. Aquest donà impuls tant al comerç com a la indústria. Afegirà el tissatge als filats, en el que era ja tradició general. El seu despatx barceloní és al carrer de Montcada, núm. 19, al final del segle. El 1896 va construir un pont de ferro sobre el Llobregat, que substituïa la passera de fusta que hi havia fins aleshores i que connectava la fàbrica amb la carretera de Manresa a Berga, a l’altre costat del riu.
L’any 1900 s’havia constituït ja una colònia industrial al voltant de la fàbrica. Hi treballaven entre 250 i 300 persones. Per a la filatura hi havia 5.000 pues i per al tissatge 200 telers.
Josep Monegal i Nogués tingué una vida pública carregadíssima. Vocal de la Cambra de Comerç de Barcelona del 1886 al 1890, l’any 1902 en fou nomenat president i ho tornà a ser el 1928. També fou alcalde de Barcelona (1902-03), senador del 1905 al 1907 i senador vitalici des del 1908.
El 1893, Josep Monegal comprà totes les participacions de la companyia i aquesta es convertí en empresa individual a nom seu. Fins el 1915, en què es convertí en societat regular col·lectiva J. Monegal Nogués i Fills, incorporant a l’empresa els seus fills Manuel Maria, Rosa Maria i Josepa Maria, com també el seu gendre Ignasi Calonge i Costa, que serà el gerent de l’empresa en morir l’únic fill el 1918.
Josep Monegal i Nogués (Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona).
Josep Monegal, alcalde de Barcelona (L’Esquella de la Torratxa, 1902). Josep Monegal i Nogués donà un fort impuls a les empreses del pare, tant a la comercial com a la indústria.
Anunci (Barcelona en la mano, 1895).
Josep Monegal fou membre fundador de la Caixa de Pensions. Ocupà el càrrec de tresorer a la primera junta directiva (1904). Després arribà a ser vice-president primer de l’entitat.
En aquesta època —que coincideix amb la primera guerra europea i la seva gran demanda de teixits— la fàbrica tindrà la seva màxima producció amb 10.500 pues i 300 telers. El salt d’aigua li genera 350 cavalls de força. La colònia Monegal hostatja només unes seixanta famílies, ja que la resta del personal que hi treballa viu als pobles de la rodalia. A la colònia hi ha escoles, fonda, església i botiga de queviures.
L’any 1925 l’empresa es transformarà en anònima: Tèxtil Monegal SA, amb un capital nominal de tres milions de pessetes, dels quals, però, n’hi havia desemborsats poc més de dos milions. Josep Monegal i Nogués morí el 29 d’abril de 1931 als setanta-set anys d’edat.
Tèxtil Monegal continuà les seves activitats fins el 1966, en què la fàbrica es tancà.
Denominacions adoptades per la companyia:
- 1858-1862 - Lluís Rosal, Serra i Companyia
- 1863-1875 - Monegal i Companyia
- 1876-1879 - Esteve Monegal i Companyia
- 1880-1893 - Josep Monegal i Companyia
- 1894-1915 - Josep Monegal i Nogués
- 1915-1925 - J.Monegal Nogués i Fills
- 1925-1966 - Tèxtil Monegal SA
Monegal i Myrurgia SA
"És obligada una referència a les activitats de la branca Monegal no-tèxtil. Esteve Monegal tingué quatre fills a més de Josep, l’hereu: Ramon, Esteve, Pere i Trinitat.
Ramon Monegal inicià un comerç al major de drogues i productes químics que es convertirà en una societat anònima el 1911, presidida per ell i en la qual l’acompanyen membres de la seva família i altres col·laboradors. El 1904, conjuntament amb altres majoristes de productes químics, participà a la fundació de l’Electro-Metal·lúrgica de l’Ebre, dedicada a la fabricació de carbur de calci. (vegeu L'electrometal·lúrgica de l'Ebre)
Monegal SA promogué altres negocis industrials. Un d’ells es dedicà a la perfumeria amb el nom de Myrurgia SA, empresa constituïda el 1916. Al front, s’hi posà Esteve Monegal i Prat, fill de Ramon, una persona que s’havia dedicat a les arts plàstiques: com a pintor primer i com a escultor després, i havia treballat al costat de Clarà i Mallol. El 1917, Esteve Monegal assumí la direcció de Myrurgia SA en el seu edifici del carrer de Mallorca, de Barcelona, i la convertí en una de les primeres empreses del sector del perfum de Catalunya i de l’estat."