Fàbrica i colònia Prat (postal de principi de segle).
La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble. Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata. Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques.
El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la cinquantena. Entre ells el de Joan Claret, pare del que és aleshores sacerdot, rector de la parròquia de Viladrau i que esdevindrà sant Antoni Maria Claret. Una altra empresa és la de Prat, Valls i Companyia, encapçalada per Sebastià Prat i Muntanyà.
El 1844 hi ha onze industrials de Sallent que exposen els seus teixits de cotó a l’Exposició Industrial de Barcelona. Entre ells Prat, Valls i Companyia. Tots presenten el mateix producte: empesa de cotó, el teixit cru, abans de blanquejar-lo o estampar-lo, que s’ofereix als estampadors barcelonins, el sector que domina el mercat català en aquells moments.
Sebastià Prat (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Sebastià Prat començà una empresa cotonera a Sallent. El seu nebot, Teodor Prat, creà la fàbrica i la colònia a Puig-reig.
El 1850, Prat, Valls i Companyia ha mecanitzat la fàbrica i és un dels primers industrials de Sallent, després de Joan Vilaregut, Tomàs Viladomiu i un parell més de sallentins. Té 49 telers mecànics, que mou aprofitant un petit salt del riu. El 1855 hi ha una forta conflictivitat a la vila, que acabarà amb la signatura a Barcelona d’un contracte col·lectiu que afectava tots els obrers i empresaris. Un dels signants és el representant de Sebastià Prat i Companyia, successor de Prat, Valls i Companyia.
La fàbrica és situada al carrer de Sant Bernat i és anomenada cal Prat. El 1862 ha incorporat la filatura i té 4.882 pues de filar, 10 cardes i 24 telers mecànics.
Sebastià Prat no devia tenir fills. El 1871 associà el seu negoci a un nebot, Teodor Prat i Masdeu. La societat es dirà Sebastià Prat i Nebot, fins a la mort de l’oncle l’any 1875, en què l’empresa quedarà a nom del nebot, Teodor.
Va ser ell qui parlà al seu amic Lluís Gonzaga Pons i Enrich de les possibilitats de dos salts d’aigua al terme de Puig-reig, invitant-lo a fer-se càrrec del més gran i quedant-se ell el petit. És evident que la seva força econòmica era inferior i la fàbrica de Prat serà menys important que la de Pons.
La fàbrica es posà en marxa el 1876, avançant-se així al seu amic i veí. A diferència d’altres fabricants de la comarca no consta que canviés el seu domicili. La seva vida oscil·lava entre Sallent i la colònia Prat, on morí el 21 de setembre de 1903.
L’any 1900 la fàbrica Prat tenia 6.000 pues i 150 telers.
Teodor Prat (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
L’empresa continuà a nom de Fill de Teodor Prat —Josep Prat i Feliu—. En ser aquest menor d’edat, la gestió quedà en mans de la seva mare, Concepció Feliu i Canals i dels seus oncles Josep i Pere Prat, que ja col·laboraven amb el seu germà. El 1918, el fill fou emancipat i es féu càrrec de la gerència.
El 1941 l’empresa es transformà en societat anònima, Fill de Teodor Prat SA. L’activitat s’hi mantingué fins a la dècada dels anys vuitanta.