Esteve Comellas i Cluet era de Berga o de Casserres. En el segle XIX els naturals de pobles petits tenien tendència a donar la població propera més important com el lloc de naixement. Els Comellas, en tot cas, tenien terres i propietats a Casserres de Berguedà.
Fàbrica del Guixaró (Cataluña Textil, 1911). Esteve Comellas construí la seva fàbrica al terme de Casserres de Berguedà. Al seu voltant es creà la colònia del Guixaró.
Segons una referència de Cataluña Textil, del 1911, Esteve Comellas establí la seva primera fàbrica de filats i teixits de cotó el 1850. No he sabut trobar-ne cap abans del 1900, tot i que el nom Comellas es troba molt sovint entre els industrials catalans del segle XIX. El més antic és un teixidor de vels —seder— el 1822, sense cap altra referència. Després hi ha dos Comellas a la comarca d’Osona: Pere Comellas a Perafita (1842) i Gabriel Comellas a Roda de Ter (1850). A la comarca del Bages abunden: un a Manresa —Joan Comellas— que és seder, primer (1849) i llaner després; Manuel Comellas se situa a Navarcles amb una empresa que portarà diverses denominacions, i Josep Comellas a Cardona, filant i teixint la mateixa fibra i al mateix temps. N’hi ha al Moianès, amb Bonaventura Comellas a Castellterçol com a teixidor de llana. I finalment, al Berguedà, però a Vilada, trobem Ramon Comellas i Vicenç Comellas, filadors i teixidors de cotó a mitjan segle.
El que és segur és que al final del segle XIX, Esteve Comellas i Cluet té ja la fàbrica al costat del Llobregat en el terme de Casserres de Berguedà (vora dreta). El 1900 hi funcionen 4.000 pues de filar cotó i 200 telers. Evidentment, la fàbrica aprofita la força hidràulica.
La família Comellas.
Esteve Comellas tindrà un germà que és un autèntic savi: Mossèn Antoni Comellas (1832-1884), sacerdot i filòsof. Fou un autodidacte. Aprendrà pel seu compte francès, anglès, alemany, hebreu i grec, a més del llatí estudiat al seminari, afegits al català propi i al castellà inevitable. D’entre els seus escrits destaca la Introducción a la filosofía (1883).
Tornem a la indústria. El 1903 morí Esteve Comellas, deixant el negoci en mans dels seus fills Josep Fulgenci i August. L’empresa es dirà amb tota naturalitat Fills d’E. Comellas i Cluet i agafarà volada.
El 1911 l’empresa ocupa 62 hectàrees de terreny al costat del riu. La fàbrica té 8.000 pues de filar i 312 telers. A diferència d’alguns dels seus veïns a la comarca, afegeix el departament d’acabats, amb tint, blanqueig, perxat i aprest. L’especialitat de la casa són unes teles que s’anomenen mallorquines i les franel·les.
Etiqueta de Comellas i Cluet.
Al costat de la fàbrica s’hi ha construït ja una autèntica colònia industrial, que serà anomenada Can Comellas o colònia del Guixaró. Hi ha els habitatges per als obrers, una escola, un teatre, una capella, un cafè i un cinema.
L’any 1911, Fills d’Esteve Comellas i Cluet protagonitza una operació ambiciosa: la seva conversió en societat anònima amb el nom de Catalunya Industrial, Societat Anònima Tèxtil. No es pot deixar de creure que els seus promotors intentaren reproduir la creació de L’Espanya Industrial seixanta anys abans, però deixant clar aquesta vegada que el centre del seu interès era Catalunya. Es proposen constituir-la amb un capital de sis milions i mig de pessetes —L’Espanya Industrial en tenia vuit aleshores— i passar de les 8.000 pues de filar a 18.000 i dels 300 telers a més de 900.
Catalunya Industrial es constituí el 19 de juliol de 1912 amb un capital de quatre milions de pessetes. Aquí ja hi ha una rebaixa sobre les intencions inicials dels promotors. La meitat de les accions emeses eren de caràcter preferent i tenien dret a cobrar fins al 5% anual dels primers beneficis que produís la societat, mentre els titulars de les accions ordinàries havien d’esperar que fossin ateses les prioritats de les preferents. Si els beneficis permetien pagar més del 5% a totes les accions representatives del capital, aleshores aquest excedent es repartia proporcionalment. Les accions preferents estaven a mig camí entre les accions ordinàries i els títols de renda fixa, i pensades especialment en possibles subscriptors no vinculats a l’empresa i captats en el mercat de capitals.
Però les necessitats financeres no quedaren cobertes, ja que el mes de maig del 1913 — vuit mesos després de la constitució— l’empresa anuncià l’emissió d’obligacions fins a un milió i mig de pessetes, amb el 5% d’interès i emetent els títols al 95% del seu nominal, de manera que la rendibilitat era superior.
L’emissió es va fer amb una certa publicitat. En ella es feia un cant a la indústria tèxtil catalana i a la necessitat de crear grans indústries per ser competitives i rendibles.
"Las industrias textiles son de todas las industrias las que ofrecen mayores garantías de éxito. Ningún negocio de este género, cuando ha sido bien concebido y administrado ha fracasado... Pero la industria textil en Cataluña se ha establecido por regla general con una limitación de medios... Por una parte la relativa pequeñez de producción de las empresas industriales catalanas... Por otra parte la instalación fragmentaria de las industrias cohibe la libertad de acción."
Acció. Els fills d’Esteve Comellas convertiren l’empresa en anònima amb un projecte molt ambiciós. Catalunya Industrial, Societat Anònima Tèxtil, fracassà.
Totes les obligacions eren hipotecàries. En aquest cas la hipoteca es feia sobre el terreny de Casserres —46 hectàrees— 7.800 metres edificats, 7.445 pues de filar, 378 telers, la secció d’acabats i el salt d’aigua en el Llobregat.
El banc encarregat de col·locar les obligacions fou el Banco di Roma, que no era pas el més especialitzat en aquestes operacions.
Catalunya Industrial serà un fracàs. El moment del seu llançament coincidí amb una conjuntura econòmica negativa. L’esclat de la guerra del 1914 ennegrí encara més l’horitzó, que es redreçarà quan comencin a arribar comandes dels països bel·ligerants l’any 1915. Però els anys que seran de bonança per a la resta dels industrials cotoners no van arribar a temps, en canvi, per a impedir la davallada de l’empresa de Casserres. La feblesa financera devia ser un pes mort, perquè no hi ha constància que l’emissió d’obligacions es col·loqués bé.
Catalunya Industrial es mantingué fins el 1920 en què la fàbrica i la colònia foren venudes a Joan Prat, Societat en Comandita, el qual hi explotarà una filatura de cotó fins el 1920 en què serà venuda a Marc Viladomiu-Viladomiu Nou, la colònia i la fàbrica cotonera més propera, aigües amunt del Llobregat.
Josep Comellas i Viladomat, emparentat per part de mare amb Compte i Viladomat i per part de dona amb els de can Viladomiu Vell, establirà el 1919 una fàbrica de filats de cotó a Manresa.