Els Llaudet
Josep Maria Llaudet i Bou tenia des de la dècada dels anys vuitanta del segle XIX una fàbrica de rentatge i blanqueig de rebuigs de cotó destinada a netejar màquines al Poblenou, incorporat aleshores al terme de Sant Martí de Provençals. Al carrer de la Riereta de Barcelona hi tenia el despatx, un magatzem de borres de cotó com també una fabriqueta de trenes de jute i cànem per a fer espardenyes al carrer de Carretes, núm. 43, a nom propi, a nom de Llaudet i Companyia i com a Llaudet i Solanas.
Al començament de l’any 1939 i en retirar-se les tropes republicanes la fàbrica fou incendiada. L’aiguat del mes d’octubre del 1940 rebentà la presa i el canal, i deixà l’establiment en runes.
Fàbrica i colònia Llaudet a Sant Joan de les Abadesses (fotografia de principi de segle). Josep Maria Llaudet instal·là una fàbrica de filats a la població de Sant Joan de les Abadesses, l’any 1901. Així es constitueix l’anomenada colònia del Pagès.
Sala de filatura de la fàbrica Llaudet.
L’any 1901 aquest personatge constituí la societat Josep Maria Llaudet Societat en Comandita, i aixecà una fàbrica de filats i torçats de cotó a Sant Joan de les Abadesses. L’edifici que llogà, com també el salt d’aigua sobre el riu Ter, eren propietat de Thomas Alexander, l’escocès fundador del taller metal·lúrgic Alexander Germans, especialistes en màquines de vapor. Havia mort el 1899 i s’ignora a què volia destinar-lo el seu propietari. En tot cas, els hereus l’arrendaren i es convertí en una filatura de cotó.
Al voltant de la fàbrica s’anà creant una petita colònia industrial anomenada del Pagès. La fàbrica funcionà inicialment amb 5.000 pues de filar.
Josep Maria Llaudet pogué veure l’èxit de la seva empresa i de la fàbrica. El 1913 obrí una nova fàbrica de filats, però aquesta vegada a Sants (Barcelona) i moguda per màquina de vapor. Morí el 1914.
L’empresa continuarà com a Josep Llaudet Societat en Comandita. Ara és Josep Llaudet i Soler, el fill del fundador, el qual empeny l’empresa en els que seran uns bons anys per als cotoners. El 1916 les dues fàbriques ocupaven 400 obrers: 300 a Sant Joan i 100 a Sants. La barcelonina es dedica a la filatura de cotó per al gènere de punt. La de Sant Joan s’ha distingit en la filatura d’ordit i números fins, treballant sempre amb cotó americà. El salt d’aigua sobre el Ter els donà 220 cavalls de força. Van arribar a tenir 12.000 pues de filar durant els darrers anys de la guerra europea, que baixaren a 8.000 un cop acabada.
Durant cinc anys, 1916-21, tingueren una tercera fàbrica, en arrendar la fàbrica de Can Gomis a Monistrol de Montserrat.
El 1924 la societat comprà els terrenys llogats de Sant Joan.
Això no obstant, la fàbrica fou reconstruïda. El 1940 els actius foren traspassats a una societat anònima: Josep Llaudet SA, que canviarà la seva denominació per la de Filatures Llaudet SA, el 1957.
L’empresa encara es manté avui dia en funcionament.
Els Espona
Etiqueta d'Espona, Gras i Companyia. Espona, Gras i Companyia crearen la fàbrica a Torelló el 1866.
El mas de l’Espona de Saderra, en el terme d’Orís (Osona), era un símbol de pagesia benestant. "Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra". La dita popular situa la família a la comarca d’Osona.
L’empresa assegura haver estat fundada el 1866. És possible. Però també és veritat que a Sant Feliu de Torelló vint anys abans hi havia dos Espona —Josep i Fortià— que es dedicaven als filats i els teixits de cotó, segons una guia del 1842. El 1850 ja eren tres els Espona que es feien la competència dintre de la mateixa població i al costat del riu Ter o del Ges: Josep, Fortià i Francesc Espona, cadascun d’ells amb mitja dotzena de telers i vuit o deu operaris al seu servei.
Possiblement, la data del 1866 fa referència a la constitució d’Espona, Gras i Companyia, Societat en Comandita, fruit de la unió de Josep Espona i Font i de Miquel Gras i Verdaguer, els dos veïns de Sant Feliu de Torelló.
Comparació de les filatures catalanes amb les angleses.
Comparació de les filatures angleses amb les catalanes.
Espona, Gras i Companyia, Societat en Comandita establí la fàbrica al costat del riu i obrí un despatx a Barcelona, al carrer de Fontanella, núm. 17, uns anys més tard.
Etiqueta de la fàbrica Espona, Gras i Companyia al “Plano Industrial y Comercial de Sant Felio de Torelló”, 1883.
Poca cosa sabem de l’empresa en el que queda de segle. El 1891 la comanditària es convertí en societat regular col·lectiva a nom dels dos socis. El 1895, la societat ha quedat a nom de J. Espona i ha desaparegut el soci Gras. És una fàbrica de filats i torçats de cotó, fets amb cotó egipci —jumel— i de teixits apelfats com anglesines, patens, estovalles i entreteles. L’oficina barcelonina és ara a la ronda de Sant Pere, núm. 36.
Al final de segle la societat serà Espona, Blanch i Bassols. Fou quan es decidí el canvi de la fàbrica: de Sant Feliu de Torelló a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) en el lloc anomenat Molí Gros. El 1902 es posà en marxa la nova filatura.
El 1905 es dissolgué la societat i es dividí la fàbrica. Josep Espona es quedà amb una meitat i el seu soci Bassols amb l’altra. Cadascun tenia 5.000 pues de filar i feien el mateix producte, però actuaven per separat. Les dues unitats econòmiques es tornaren a reunir el 1912 en mans del primer, el qual amplià la fàbrica fins a les 15.000 pues el 1912.
Comparació de les filatures catalanes amb les angleses.
Comparació de les filatures catalanes amb les angleses.
Fàbrica de Josep Espona a Sant Joan de les Abadesses (postal de principi de segle). El 1902, Josep Espona posà en marxa una nova filatura de cotó a Sant Joan de les Abadesses.
Josep Espona acompanyà Eduard Calvet al Congrés de Manchester en representació dels cotoners catalans, el 1905. Les dades que recollí li permeteren fer uns càlculs comparatius entre les filatures catalanes i les angleses, els quals figuren transcrits en quadre a part. Espona segueix l’exemple del que havia fet Andreu de Sard vint-i-un anys abans. De la informació, se’n desprèn:
— La grandària molt més petita dels establiments catalans. La mitjana anglesa és de 80.000 fusos o pues de filar si les màquines són selfactines i de 60.000 si són contínues. A Catalunya la mitjana representa exactament el 10% de l’anglesa: 8.000 i 6.000 pues respectivament.
— El cost per kg de fil produït oscil·la a les fàbriques angleses entre les 0,73 pessetes (selfactines) i 0,66 (contínues), mentre que a Catalunya el cost respectiu és d’1,26 i 1,19 pessetes. El cost de producció és superior en el 72% i en el 80% respectivament a Catalunya. La situació ha empitjorat clarament en relació al moment en què Andreu de Sard realitzà el càlcul (1884), quan el major cost era del 41%.
Josep Espona i Font morí el 1919. L’empresa continuarà sota la denominació de Viuda i Fills de J. Espona fins el 1921 en què se’n farà càrrec el fill, Josep Espona i Brunet. L’any 1936 hi funcionaven 22.934 pues de filar i 6.360 pues de tòrcer.
Durant la guerra de 1936-39 la fàbrica fou cremada. El 1939 s’inicià la reconstrucció amb les dificultats pròpies d’aquells anys.
A la mort de Josep Espona i Brunet (1958) l’empresa quedarà a nom de la Fundació J. Espona per passar finalment a J. Espona SA.