Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter.
La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans—. L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina.
Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen. Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines. Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores.
Els cotoners pensen en ells quan busquen recursos hidràulics. És ben natural. Les fàbriques cotoneres s’arrengleren arran del Llobregat i del Ter amb aquest objectiu. Però en arribar l’era de l’electricitat, alguns d’ells es troben amb una capacitat de producció que supera clarament les seves necessitats i es converteixen en productors d’energia elèctrica per a tercers, a més de cotoners.
En aquest capítol hem inclòs unes empreses que seguiran aquesta trajectòria i en la història de les quals la producció d’electricitat és tant o més important que la producció de filats o teixits de cotó.
Les realitzacions d’aquestes set empreses demostren que els cotoners foren protagonistes a l’hora d’electrificar Catalunya. Aquesta era una feina que no els corresponia, però amb la qual es trobaren en la seva recerca de recursos energètics.