Anunci (El Mercurio, 1915).
La paraula drap no ha tingut sort en català. Un drap és una peça teixida i s’aplicà especialment als teixits de llana. Per als francesos, encara avui, un drap és exactament això, un teixit de llana, sense altres connotacions.
Però a Catalunya les coses no van pas rodar així. S’introduí des del segle XVIII la paraula castellana “paño”, equivalent de drap, que s’anà imposant com tantes d’altres, a cavall de la forçada castellanització del país des del Decret de Nova Planta. La gran fàbrica de Pau Miralda i Companyia, a Manresa, construïda al començament del segle XIX, serà per als manresans d’aleshores i per als d’ara la “fàbrica dels panyos”. Amb la normalització del català escrit, es féu un esforç per a introduir de nou aquest terme. Rodón i Amigó, mestre teixidor fundador de l’Escola de Teixits de Barcelona i director de “Cataluña Textil”, publicarà el 1919 el primer volum d’una obra que titularà Draps de llana, però l’oferta no serà estimada, com a conseqüència d’una segona raó.
La paraula drap adquirirà un sentit pejoratiu o, si més no, de poca qualitat. Els draps són per a treure la pols. Un draper és un fabricant de draps, des d’un punt de vista històric, però un drapaire és una persona que comercia amb draps vells i objectes de rebuig, i les dues paraules s’assemblen massa i creen confusió. Al Vallès —centre de la indústria llanera— un drapaire era també un petit fabricant de teixits que treballava a mans, per encàrrec d’un industrial més important. En un cas i en l’altre, la paraula drapaire i, per equivalència, draper, inspira una concepció de poca qualitat. Tot al contrari del que eren els fabricants de draps al començament del segle XIX.
Aquesta obra és històrica i ens permet de tornar al sentit original i noble del mot drap.
Anunci (Plànol de Terrassa, 1878).
El mateix ha passat amb un altre teixit de llana, la baieta. Si passem la baieta ho fem amb un teixit poc noble i que no serveix per a altra cosa que per a fregar a terra. Però els nostres primers fabricants de draps eren també fabricants de baietes i tant els uns com les altres eren teixits de més o menys qualitat, però que definien un gènere que s’aplicava a tota mena d’utilitzacions.
Al voltant del 1833 van sorgir a França els gèneres dits “nouveautés”, que aquí traduírem al peu de la lletra. La seva aparició fou conseqüència de la introducció de noves tècniques de filatura i tissatge, com explica molt bé P. Rodón i Amigó en la citació adjunta. A mitjan segle passat, a França, les tres quartes parts de la producció industrial llanera estaven formades per novetats. Per definició, aquest és un teixit de llana que, per les combinacions de lligats i colors, segueix les influències de la moda i és sotmès a una renovació contínua. Les novetats s’apliquen preferentment a la confecció de vestits masculins o femenins.
Els draps de llana i la seva classificació
"S’han perfeccionat els mecanismes de preparació i filatura de manera tal, que, avui, amb les llanes cardades i pentinades s’obtenen uns fils uniformes formosa i finament filats. I els draps amb élls obtinguts, ho son, també, amb un major perfeccionament de textura, car per la major finura dels seus fils s’ha pogut augmentar el nombre dels mateixos en el teixit, donant aixís més qualitat i resistència al drap, el qual al ésser teixit i després batanat, cardat i tondosat amb procediments o màquines més perfectes que els procediments o màquines empleats abans, ha mellorat principalment el séu aspecte d’acabat per les seves mellors condicions d’enfeltre, flexibilitat i homogeneïtat, a la vegada.
D’aquesta manera, de les teles grolleres, desnombrades i bastes s’ha passat a les teles més nombrades i fines, produint-se per les condicions de qualitat, gruix i quantitat dels seus fils components, una gran varietat d’articles que, per les seves característiques més principals poden classificar-se grosso modo en quatre grups distints: el dels draps nomenats panyos; el de les llanes de fantasía o baixa novitat; el de les llaneries d’alta novitat; i el dels genres dits de mitja llana.
Perteneixen al primer grup (panyos) tots els draps de llana ordinaris, fins i sobrefins de qualsevol nombre d’ordit i reducció de trama desgrassats, fortament batanats, cardats i tondosats.
Formen el segon grup (llanes de fantasia) tots els draps de llana ordinaris i fins produïts principalment amb fils de coloració múltiple, desgrassats i regularment batanats (gènres groixuts) o simplement desgrassats (genres prims).
Son considerats com del tercer grup (alta novitat) tots els draps de llana sobrefins, simplement desgrassats.
I són tinguts com perteneixents al quart grup (mitja llana) tots aquells draps formats, generalment, amb ordit de cotó i trama de llana, simplement desgrassats.
Aquests quatre grups comprenen la fabricació de draps de els panyos ordinaris i grollers, que usa una bona part de nostra classe obrera, fins a les llanes de fantasia que empleen per a la seva indumentària les classes més acabalades; des de les mantes que serveixen d’abric als boscaters i camperols, fins a les musselines amb que s’abillen les nostres damisel·les."
Font: Rodón i Amigó, P., Draps de llana, volum I, pàgines 11 i 12, Terrassa 1919.