Els germans Llonch i Matas
La família Llonch.
El cognom Llonch és sabadellenc des del segle XIV, i el trobarem de manera repetida en alguns projectes industrials que s’inicien al segle XIX en el sector de la llana.
La branca industrial més important serà la formada pels germans Rafael, Feliu i Francesc Llonch i Matas, fills d’una família de pagesos establerts prop de Sabadell que passaren a residir al centre urbà, potser fugint de la inseguretat rural. L’hereu, Antoni, es dedicarà a l’agricultura, ja que la família té terres. Els altres tres es posaran d’aprenents en un dels nombrosos tallers o fàbriques llaneres que hi havia a Sabadell, esperant el moment d’establir-se pel seu compte.
L’any 1833 Rafael Llonch comprà per 1 400 lliures catalanes la meitat de l’assortiment —la maquinària per a filar llana cardada— que tenia Joan Turull i Torras en el Molí d’en Torrella, al riu Ripoll, al terme de Sabadell. L’altra meitat anirà a parar a Joan Torres. Els dos germans, Francesc i Feliu, s’afegiran al negoci, de manera que cadascun d’ells en tenia una tercera part.
Però aviat cadascú tirarà pel seu compte. En lloc d’una fàbrica de draps n’hi haurà tres, a partir del 1839.
Feliu Llonch i els seus successors
Feliu Llonch i Matas (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Feliu Llonch i Matas feia ja el cicle complet de la llana el 1869.
Feliu Llonch i Matas, nascut a Sabadell l’any 1811, pertanyia a una família de propietaris rurals. Com la majoria dels industrials de la seva generació, comença amb molt poca cosa i va desenvolupant el negoci gràcies a la inversió dels beneficis generats. És un procés lent d’autofinançament.
Feliu Llonch, que havia après l’ofici de teixidor de la llana a la seva ciutat, s’establí pel seu compte al voltant del 1839, en separar-se els tres germans Llonch i Matas.
El 1840, Feliu Llonch anà a buscar la força de l’aigua al molí de l’Amat, al riu Ripoll, que havia estat inicialment fariner i draper des del segle XVI. El 1853 ja es pot permetre de mantenir dos establiments: el del molí de l’Amat i un altre al carrer de Montserrat, al nucli urbà, on té taller i habitatge.
Al voltant del 1860 o 1861 —informació de Giménez Guited, publicada el 1862— té 7 telers i 2 tondoses. A la fàbrica treballen 27 persones i la seva inversió és de 32 100 rals —1 650 duros—. Un germà seu, Francesc Llonch, té una instal·lació similar i una mica més gran que la seva.
És durant la dècada dels anys seixanta, la dècada de la fam de cotó, que els llaners progressen i entre ells Feliu Llonch. El 1869 la seva indústria fa el cicle complet de la llana, amb filatura, tissatge i acabament. Té tres establiments: els dos ja esmentats i una part al Vapor Brutau, on té llogades instal·lacions i energia.
Feliu Llonch morí l’any 1875. A l’inventari fet a la seva mort, la maquinària que deixa està formada per 3 cardes, 2 selfactines de 300 pues cadascuna, 12 telers mecànics, 9 telers a mà, 2 tondoses, 2 perxes, una màquina de raspallar, una per a desgreixar i un batà.
El negoci, el deixà als seus set fills. L’hereu —Joan Llonch i Sanmiquel— rep com és lògic la participació majoritària i constitueix Joan Llonch i Germans. Està obligat per testament a continuar la fabricació de teixits de llana i el pare obliga també els fills a mantenir el negoci plegats fins que el més petit dels germans faci trenta anys.
Joan Llonch i Sanmiquel, l’hereu del fundador i un dels promotors del Banc de Sabadell (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Joan Llonch tingué un paper important en la constitució i primers anys del Banc de Sabadell. Serà accionista i un dels tres vocals-directors o consellers executius. Serà conseller del banc trenta-cinc anys, fins a la seva mort el 1916.
Joan Llonch i Germans construirà el 1877 el Vapor Llonch, que concentrarà les activitats de l’empresa en un sol edifici.
Joan Llonch i Sanmiquel tindrà una gran activitat en l’àmbit institucional, al marge del Banc de Sabadell. Serà regidor, tinent d’alcalde i alcalde accidental de la seva ciutat (1885). Membre del Comitè Local a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, en què els industrials sabadellencs es presentaren col·lectivament. Va ser president de la Unión Lanera Española i vice-president de la primera Junta de la Unió Industrial de Sabadell (1900). Membre de la Junta de Govern de la Caixa d’Estalvis de Sabadell i de la Junta de Propietaris de la Mina d’Aigua.
A la seva mort, el 1916, la societat Joan Llonch i Germans es dissoldrà i la indústria quedarà en mans de l’hereu d’en Joan: Francesc Llonch i Cañomeras. La tercera generació concentra els poders i la titularitat en una sola mà.
El Vapor Llonch, seu industrial de l’empresa, construït el 1877 (Panorama Fotográfico, 1891).
Francesc Llonch incrementà l’activitat industrial en afegir-hi la filatura d’estams i completar la secció d’acabaments de la fàbrica. Seguint la línia del seu pare serà conseller-director del Banc de Sabadell des del 1924 fins a la seva mort el 1938. Va ser diputat a les Corts espanyoles en la legislatura 1918-19. Presidí la societat L’Electricitat, SA, empresa sabadellenca, constructora de maquinària elèctrica. Va morir el 1938 al poble navarrès de Santisteban, en plena Guerra Civil espanyola.
El 1941 es creà la societat anònima Llonch, SA. La fàbrica es tancà el 1978.
Rafael Llonch i els seus successors
Rafael Llonch crearà una fàbrica de teixits de llana en separar-se dels seus germans, i s’establirà al carrer de la Salut, núm. 64, l’any 1839. Serà regidor de l’ajuntament de Sabadell i membre de la Junta de Govern de la Caixa d’Estalvis (1864-75).
Deixarà el negoci en mans del seu fill gran, Francesc Llonch i Font, que el continuarà. El seu germà Pere es dedicarà al negoci bancari —crèdits i descompte de lletres de canvi—, un fet que demostra que la família havia fet diners.
Quan es constituí el Banc de Sabadell (1881) els dos germans hi participaren: Francesc com a accionista, tal com corresponia al seu caràcter de fabricant i Pere com a administrador, aportant-hi el seu negoci. Serà el responsable de l’obertura de la sucursal de Buenos Aires.
El fill de Francesc, Antoni Llonch i Roca, entrarà com a soci el 1893 en la constitució de l’empresa Baygual, Garzon i Llonch, que fabricava teixits de llana cardada i d’estam, la qual es convertirà en Baygual, Sampere i Llonch en morir Aureli Garzon en un viatge per Espanya com a venedor dels productes de la casa. L’apartament de Feliu Sampere convertí la societat, el 1895, en Baygual i Llonch, de llarga tradició fins a la seva dissolució en els primers anys de la dècada dels cinquanta.