El primer problema que presenta la història de l’empresa és el nom dels seus titulars, car no hi ha dos textos que coincideixin en el que són, clarament, uns estrangers establerts a la ciutat de l’Alt Camp. D’entrada semblen francesos, però si fem cas d’un document del 1842 serien clarament anglesos, ja que els anomenen Cambury i Collerson.
El que es pot assegurar és que aquests dos personatges —francesos, belgues o anglesos— s’establiren a Reus el 1842, i hi instal·laren la que serà una de les primeres fàbriques de teixit, tint i blanqueig de lli que hi ha a Catalunya, amb 30 telers.
El 1844 presentaren el seu gènere a l’Exposició Industrial de Barcelona: cotís, terliços i pissanes. El seu caràcter extraordinari dintre de la petita indústria espanyola estarà valorat amb motiu de la seva participació a l’Exposició de Madrid del 1850. El cronista els dedica quatre pàgines amb motiu de la medalla de bronze que els atorguen pel fet que, tot i ser un sector que està molt a la baixa, ells són un dels pocs que es mantenen a un bon nivell.
Els 30 telers inicials arribaren a ser 63 i es construïren tots a Barcelona i a Reus, copiant un model importat de Bèlgica. El 1850, hi treballen 46 teixidors i un nombre equivalent d’obreres en feines complementàries de preparació d’ordit, tint i blanqueig de les peces fabricades. La primera matèria, el fil, el compren a Bèlgica o a Anglaterra. El producte final més important són les lones, però fabriquen també tovalloles, estovalles, cintes, cretones i plugastells.
El 1860 la seva és l’única empresa de teixits de lli que hi ha a Reus. El 1862 el negoci s’ha reduït fortament, ja que treballen només amb 23 telers i 30 obrers, amb una inversió relativament petita: 22 000 rals. La fàbrica és al carrer de Sant Vicenç, núm. 18. Aquesta és la darrera referència de l’empresa.
No consta que arribessin a introduir la mecanització de la producció.