Pagaré de Sanpere i Mayolas (1898). Els Mayolas consten com a industrials de Premià de Mar des de la segona meitat del segle XIX. Silveri Mayolas donarà volada a l’empresa. Claudi Sanpere continuarà la indústria de teixits de lli que ampliarà a teixits de cotó i de seda.
El cognom Mayolas —gens corrent— està vinculat als inicis de la indústria tèxtil de Catalunya. L’any 1803 hi ha un Antoni Mayolas a Barcelona al costat de noms com els d’Erasme de Gònima, Llorenç Clarós, Joan Rull, Ramon Bonaplata i Jacint Ramon, tots ells presentats en el volum dedicat als cotoners. Són socis de la Reial Companyia de Filats de Barcelona.
Genís Mayolas era teixidor de cotó a Premià de Mar el 1842. El seu nom el vincula al Maresme —Sant Genís de Vilassar— i el cognom al possible avantpassat. La seva indústria té continuïtat, a diferència de la majoria dels altres industrials que van desapareixent a mesura que avança el segle i s’imposa una certa concentració industrial i un mínim nivell de producció. El 1850 té 30 telers no mecànics i 54 treballadors. El 1862 la fàbrica disposa de 22 telers i 45 operaris, però ha incorporat un tint. Teixeix i tenyeix.
Pocs anys després, Genís Mayolas incorporarà els fills al negoci i donarà entrada al lli. De fet es presentarà com a teixidor de cotó, llana i lli, però és aquest darrer el que li donarà prestigi. És el que destacarà dels productes presentats a l’Exposició Universal de París del 1867, que li meresqué una medalla de primera classe, un premi modest però d’una certa importància si considerem que es tracta d’un certamen internacional.
A la dècada dels anys 70, Genís Mayolas i Fills ha obert un despatx i magatzem a Barcelona, carrer de l’Argenter, núm. 12, entre el carrer Més Alt i del Mig de Sant Pere. Els mocadors tenyits de l’empresa foren presentats a l’Exposició de Barcelona del 1871.
Alguna cosa passa a la família. El 1878 la fàbrica de Premià va a nom de Silveri Mayolas, mentre que Genís Mayolas i Fills obren fàbrica a Pineda de Mar i despatx a Barcelona.
Paper comercial de Genís Mayolas (1898).
Paper comercial de Claudi Sanpere (1898).
Silveri Mayolas serà l’empresa que agafarà més volada. El 1885 es convertirà en societat comanditària —S. Mayolas i Companyia—, un fet que significa entrada de socis i de diner nous. Li donarà el prestigi un producte que no havia estat aconseguit fins aleshores pels industrials catalans: l’estampat de lli, aplicat a mocadors i estovalles. Altres ho havien intentat, però sense èxit. En canvi, "la casa Mayolas y Compañía fabrica hoy pañolería de hilo con cenefa y estampados con la misma perfección, si no mayor, y gusto que los ingleses e irlandeses" (Serrate, Josep M., Las grandes industrias y los grandes industriales, 1888).
L’Exposició Universal de Barcelona (1888) serà l’aparador per a presentar els seus avenços. Hi anaren les dues empreses premianenques, però Genís Mayolas i Fills va passar sense pena ni glòria. Silveri Mayolas va guanyar una medalla de plata i un gran elogi del primer comentarista industrial: "La victoria del industrial de Premiá es decisiva e indiscutible", en dirà (ídem).
Tenia aleshores 100 obrers a la fàbrica i uns 60 telers. No eren filadors. Només teixien, estampaven i feien acabats.