Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana
La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana.
Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement: la manca de comunicacions i les guerres carlines. La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana. La manca de comunicacions no es resoldrà fins a l’arribada d’una carretera, del ferrocarril i de l’electricitat, ja entrat el segle XX.
A favor, la comarca només tindrà la força hidràulica que troba en el riu Fluvià i la iniciativa de la seva gent. La proximitat amb França i la seva indústria més avançada serà també un factor que afavorirà la introducció de noves tècniques, nova maquinària i l’aprenentatge de l’obrer i de l’empresari.
Si Mataró és el centre de la indústria del gènere de punt que utilitza el cotó com a primera matèria, Olot ho serà del gènere de punt que utilitza la llana. I la barretina serà el seu producte més popular, però no l’únic, evidentment.
Els Sacrest
L’empresa de la família Sacrest és ben paral·lela a la dels Masllorens, tant pel que fa a la producció com al desenvolupament de la indústria. Potser els seus orígens són encara més antics, ja que un Sacrest tenia telers manuals el 1693 a Sant Esteve d’en Bas.
No obstant, els primers industrials en el sentit modern de la paraula, dedicats al gènere de punt, són Sacrest i Fill, que es donà d’alta de contribució industrial el 1877, amb l’establiment que tenia al carrer de Sant Bernat d’Olot. Tenia aleshores un teler circular, que era destinat a la confecció de barretines, mitjons i mitges de llana.
El 1890, l’empresa es dirà Sacrest Germans. En aquesta etapa s’hi afegirà la filatura de llana, amb fàbrica moguda per la força hidràulica del riu Fluvià. Els Fills de Sacrest, al final de segle, incrementaran el negoci i la producció, sempre dintre del mateix rengle de productes. L’empresa arribarà a ser la tercera de Catalunya i de l’estat en la producció de boines i barretines.
El 1888, Sacrest i Fills obtingueren una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona. L’any següent participaren a la de París. Informen amb aquest motiu que tenen 240 treballadors, un volum de vendes al voltant del mig milió de pessetes i que només treballen amb llana.
El 1934 es constituí Fills de Sacrest SA. Les activitats industrials es mantindran fins a la dècada dels anys setanta.