Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial.
El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats. Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera. L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats.
Antoni Bergnes de las Casas, filòleg, editor i impressor.
Antoni Bergnes (1801-79) és considerat per la generació que el va succeir —la del darrer quart del segle XIX i els primers anys del XX— com el propietari de la impremta més important de la primera meitat del segle i l’editor amb més visió de la seva època, que donà la pauta per a aquells que el seguiran.
La família Bergnes devia ser de procedència francesa, però ell era barceloní i fill d’un pastisser també barceloní. Va estudiar idiomes i això li permeté entrar com a administratiu a la casa de comerç Gironella i Reynals, on era responsable de la correspondència estrangera. Allí conegué un grec amb el qual començarà l’estudi del grec antic i modern.
El 1830, Bergnes començà a moure’s en dos fronts: el de les llengües i el seu ensenyament i el de les arts gràfiques abocades a l’edició. És l’any en què guanya la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç i comença, al mateix temps, la seva tasca editorial.
L’estudi de la seva obra com a lingüista i com a professor d’idiomes no correspon a aquesta obra. Però cal dir que és considerat un dels primers hel·lenistes de casa nostra, autor d’una primera Gramàtica Grega (1883), que imprimí i que l’obligà a comprar a l’estranger els tipus de l’alfabet grec i pràcticament a fer personalment tota la composició.
Els seus anys de joventut, però, van estar ocupats sobretot per les seves activitats com a impressor i com a editor. És un període que comença el 1830 i acaba bruscament el 1843, com a conseqüència de la fallida del negoci.
Antoni Bergnes va establir el 1830 el que seria una de les impremtes més modernes de Catalunya, amb maquinària importada d’Alemanya, dedicada a l’edició de llibres propis.
En el conjunt de les obres de Bergnes, n’hi ha una que convé destacar i que no fou impresa per ell, però sí redactada parcialment al capdavant d’un equip. Es tracta del Diccionario Geográfico Universal, compost de deu volums i un suplement, que començà a publicar-se el 1831. El primer dels seus col·laboradors fou Pasqual Madoz, el qual prengué el model per a la publicació del seu famós Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones en Ultramar, que s’edità a Madrid des del 1848 i que era format per setze volums. El primer Diccionario és universal i el segon només recull el que era geografia de l’estat espanyol i les seves colònies, però el mètode és el mateix i el segon aprofita el material del primer. El Diccionario Universal de Bergnes de las Casas esmenta extensament i amb especial interès tot allò referent a la geografia catalana.
El 1833, Antoni Bergnes promogué la publicació d’El Vapor. Periódico mercantil, político y literario de Cataluña, d’extraordinària importància com a plataforma de les idees de progrés de la societat catalana més sensible. El Vapor representat en aquest cas a la capçalera del disseny per un vaixell amb xemeneia fumejant, coincideix en el temps amb la posada en marxa de la primera màquina de vapor aplicada a la indústria, a la fàbrica de Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia, al carrer de Tallers de Barcelona (vegeu El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna). En un dels primers números Bonaventura Carles Aribau publicà la seva famosa Oda a la Pàtria, que ha estat considerada com una de les fites de la Renaixença literària.
El 1836 la seva empresa editorial publicà Lo Nou Testament, una versió catalana de la Vulgata. En el camp literari, Bergnes fou l’introductor de Walter Scott, Fenimore Cooper i Manzoni, entre d’altres. Ell mateix traduí obres de l’alemany, de manera que era traductor, impressor i editor alhora. Publicà diverses gramàtiques gregues, franceses i italianes, la Historia de la Revolución Francesa de Thiers i un total de 265 produccions. Entre el 1838 i el 1841 edità la revista El Museo de las Familias, en la línia del que seran les “Il·lustracions”, i encarregava els gravats a artistes catalans, en lloc de copiar els gravats estrangers com feia la competència.
El negoci no va anar bé i el 1843 hagué de plegar, després d’haver perdut el seu patrimoni. Li quedarà l’ensenyament, que serà el camp al qual es dedicarà exclusivament des d’aquell moment. Va ser catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona, degà de la facultat de filosofia i lletres (1857) i, fins i tot, rector des del 1868, amb la revolució de setembre, fins el 1875 en què la Restauració borbònica el va fer fora per no considerar-lo de fiar. La Universitat el designà com a representant seu al senat espanyol.
Antoni Bergnes va morir a Barcelona el mes de novembre del 1879.
Títol de l’Institut Català de les Arts del Llibre.
El negoci editorial a Catalunya (1889)
“Dentro de España, es necesario venir á Barcelona para encontrar un movimiento editorial de importancia. Bien sabemos que en Madrid editan novelas Muñoz, Gracia y Manini; que Estrada publica libros económicos de instrucción popular, que Bailly-Bailliere confecciona agendas y nomenclatores, que á Pi y Margall corresponden los tomitos de la Biblioteca universal, y al “Cosmos” las traducciones; y que Pérez Dubrull y Fe, hacen elegantes aunque contados libros de amena literatura. Pero ninguno de esos laboriosos editores, ni Suárez, Bueno, Menjibas y San Martín, han podido levantar un palacio para su empresa y otro para su persona, con el producto de sus trabajos editoriales. En Barcelona se dan casos: por ejemplo, Montaner y Simón.— Cierto es que no todos rayan á semejante altura de prosperidad; pero sí son muchos los que tienen en su haber obras monumentales; y Molina, Cortezo, Espasa, Elías de Molins, A. Bastinos, Aleu, Ullastres, etc., etc., son firmas acreditadas por publicaciones artísticas y literarias de gran empeña.— Nada decimos de los Sucesores de Ramírez, porque esa casa, con los extraordinarios elementos de trabajo que acumula, está de non en España y es una de las principales de Europa.— La importancia que aquí alcanza la industria editorial, débese principalmente á los mercados de América, en los que coloca mejor las obras literarias ó consultivas de lujo que las de enseñanza. Las casas extranjeras llevan éstas a nuestro idioma presentándolas con cierto atractivo y baratura, gracias al aprovechamiento de clichés, á la abundancia que tienen de originales y... á que copian nuestros mejores libros sin que les cueste nada el autor.”
Font: Lacal, Saturnino, El Libro de Honor. Apuntes para la historia de la Exposición Universal de Barcelona, 1889.
Bibliografia
- Olives i Canals, Santiago: Bergnes de las Casas. Helenista y editor, CSIC. Barcelona 1947.