Manuel Salvat i Xivixell
Manuel Salvat i Xivixell (Revista Gráfica, 1901-02). Manuel Salvat era un industrial d’arts gràfiques que es convertirà en editor.
Manuel Salvat i Xivixell era barceloní. Va néixer l’any 1842, fill d’una família de menestrals, molt modesta. Als catorze anys va entrar com a aprenent a la impremta de Magrinyà i Subirana, que aquests tenien en un quart pis de la plaça de l’Oli. Cal destacar aquest quart pis com a símbol de la congestió ciutadana que hi havia en una Barcelona encerclada per muralles i que literalment s’ofegava. Un dels socis de la impremta, abans d’admetre’l li va fer unes preguntes en llatí perquè —va dir-li— el coneixement d’aquesta llengua era necessari per a un impressor.
Va treballar quatre anys com a aprenent i dos com a oficial. Després provà fortuna a la impremta de Narcís Ramírez, on cobrava a preu fet i no per hores de composició, però tornà aviat a can Magrinyà. El 1864 sortí definitivament d’aquesta casa per a entrar a la impremta de Jaume Jepús, un altre conegut empresari del ram que tenia el taller en el primer pis del núm. 14 del carrer de Petritxol. Aquesta era una de les impremtes que treballava per als germans Espasa i que tingué un fort creixement durant la dècada dels anys seixanta. Jepús llogà el tercer pis de la casa on treballava per instal·lar més màquines. Aquestes, que eren manuals, es movien ara per força animal.
Recordatoris fets a la mort de Manuel Salvat pels dibuixants Joaquim Diéguez, Apel·les Mestres i Josep Triadó (Revista Gráfica, 1901-02).
El 1869, Manuel Salvat arribà a un acord amb els germans Espasa per a establir conjuntament una impremta que treballaria exclusivament per als socis editors. S’establí al carrer de Robadors, al costat del local que ocupaven els Espasa, sota la denominació d’Espasa, Germans i Salvat. Les relacions amb els socis es convertiren en familiars quan el 1872 Manuel Salvat es casà amb Magdalena Espasa i Anguera.
Manuel Salvat era responsable de tota l’obra gràfica dels Salvat durant aquesta etapa i participava en l’empresa editorial dels Espasa en representació de la seva dona. Els seguí, per tant, a l’hora dels diferents canvis que l’empresa va fer i prengué una major participació en el negoci en marxar el seu cunyat Pau Espasa.
Espasa i Companyia, societat formada el 1881 per Josep Espasa i Manuel Salvat, es dissolgué el 1897 per donar pas a dues editorials distintes, que disposaven de tallers de litografia i impremta i que es farien la competència. Manuel Salvat comprà uns terrenys al carrer de Mallorca, xamfrà Balmes, en els quals edificà el seu establiment, que es posarà en marxa el mateix any.
Manuel Salvat era, abans que res, un industrial d’arts gràfiques. La seva casa treballava per les obres de la pròpia editorial, però també per a altres, com els Gili editors o la casa Ballescà de Mèxic. Com a editor féu la competència al seu cunyat, fins i tot en el sector que aquest havia iniciat: el de textos bàsics de medicina, traduïts al castellà.
Manuel Salvat morí el 26 de febrer de 1901. Tenia cinquanta-nou anys.
Pau Salvat i Espasa, editor i arquitecte
Pau Salvat i Espasa (Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909). Pau Salvat i Espasa, fill d’editors per part de pare i de mare, serà arquitecte i editor alhora.
Pau Salvat i Espasa, fill d’editors per part de pare i per part de mare, fou arquitecte i editor alhora. Quan va néixer (1872), el seu pare era un soci dels Espasa i potser pensava que el fill s’hauria d’espavilar pel seu compte i li donà carrera, com es deia abans. El 1897, quan Manuel Salvat se separà del cunyat, va ser l’arquitecte Pau Salvat qui construí un modest edifici al carrer de Balmes-Mallorca que allotjarà els serveis de l’editor. Pau Salvat era aleshores arquitecte municipal d’Igualada, on havia projectat i dirigit la construcció de l’Ateneu, el Teatre Municipal i l’Escorxador. També era obra seva una fàbrica de sucre a Alagón (prop de Saragossa) i la Clínica Bartrina, a Gràcia.
L’empresa dels Salvat es deia Salvat i Fill, però era el pare el qui estava al davant del negoci. La seva mort prematura —1901—, però, posà el fill en l’alternativa de dedicar-s’hi plenament o deixar estar el negoci editorial. Optà per la primera solució sense abandonar del tot la seva professió d’arquitecte.
Així tindrem un personatge que passa a la història com un distingit editor i un conegut arquitecte, que arribà a fer compatibles les dues activitats, ja que tant els editors com els arquitectes el consideraven un dels seus.
Hojas Selectas, la revista il·lustrada de Salvat (El Mercurio, 1902).
Manuel Salvat havia projectat la publicació de la revista de la casa, però la mort li impedí portar-ho a terme. Va ser el fill el qui posà en marxa la publicació mensual Hojas Selectas, que tingué una forta difusió, tant a l’estat espanyol com a les repúbliques americanes de parla espanyola. Entre les grans obres, aquelles formades per diferents volums i que es venien per subscripció i en fascicles, es pot esmentar la publicació del Diccionario Salvat Enciclopédico Ilustrado, on Pau Salvat escriví alguns articles relacionats amb l’arquitectura, el Diccionari de la Llengua Catalana i la Historia de España, de Ballesteros.
Pau Salvat fou un gran viatger. Recorregué la major part dels països europeus, interessat a conèixer els avenços tecnològics en el sector de les arts gràfiques, establint relacions personals amb els editors i comprant màquines. Les impressions de viatge eren recollides en alguns casos a les Hojas Selectas publicades per la casa. Abans de morir va fer un viatge a Amèrica, on visità l’Argentina, l’Uruguai i el Brasil.
L’expansió del negoci li permeté pensar en un edifici més adequat a la importància de l’empresa. El 1912 posà la primera pedra del que seria, quan s’inaugurà el 1916, “el más vasto de todos los destinados en España, en la actualidad, a la industria editorial” (Revista Gráfica, 1916, pàg.85). Havia comprat mitja illa de l’Eixample barceloní, amb façana als carrers de Mallorca, Calàbria i Rocafort, on construí el que corresponia a la fàbrica, l’administració i l’habitatge. Eren 4 000 m2 disponibles en tres naus i tres pisos. Ell mateix en fou l’arquitecte i l’edifici mereixé el premi que convocava anualment l’ajuntament de Barcelona per a edificis industrials (1917).
La família Salvat.
Del 1903 al 1905, Pau Salvat fou president de l’Institut Català de l’Art del Llibre. El 1914 promogué la participació dels industrials catalans a l’Exposició Internacional del Llibre que se celebrà a Leipzig, i ell mateix encapçalà la representació.
Del 1908 al 1909 fou president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya. No obstant això, i deixant al marge l’edifici destinat a la pròpia empresa, les realitzacions arquitectòniques de Pau Salvat s’anaren reduint a mesura que l’editorial exigia més la seva presència i direcció.
El 1917 presidí la Conferència d’Editors que tingué lloc a Barcelona. Havia assistit a nombrosos congressos internacionals, tant d’editors com d’arquitectes.
El catàleg de l’editorial Salvat durant aquests primers anys del segle fou molt ric. Continuà la biblioteca de ciències mèdiques iniciada en vida del pare i afegí col·leccions sobre història, viatges, literatura, ciències i temàtica religiosa.
Pau Salvat morí l’any 1923. Des dels seus inicis el 1897, l'empresa haurà adoptat les denominacions següents:
- 1897-1901 - Salvat i Fill
- 1901 - Salvat i Companyia, S. en C.; Pau Salvat i Espasa
- 1923 - Salvat Editors, SA.
Fets posteriors
• 1923 - L’empresa, en aquell moment dirigida pels seus germans Ferran i Santiago Salvat i Espasa, es convertí en anònima el 28 de novembre amb la denominació de Salvat Editors, SA.
• 1988 - Salvat Editors encapçala un grup de quaranta societats situades en diversos països d’Europa i Amèrica. El mes d’agost d’aquest any, el grup editorial francès Hachette comprà la majoria del capital.