Anunci de porcellana elèctrica Lluís Berenguer publicat a El Libro de Oro (1921), il·lustrat per Francesc Labarta. Lluís Berenguer fabricà porcellana, destinada especialment a la indústria elèctrica.
Lluís Berenguer i Ramon Canals constituïren el 1894 la societat Berenguer i Canals amb l’objecte de fabricar el que en deien porcellana elèctrica, és a dir, objectes de porcellana utilitzats per la indústria elèctrica i per tots els grans i nous usuaris de l’electricitat. Era una demanda procedent, sobretot, de les empreses ferroviàries i de les xarxes telefòniques que es començaven a instal·lar. Per primera vegada, una empresa es proposava fabricar porcellana destinada no a la decoració sinó a la indústria.
La fàbrica s’establí a Sant Gervasi, en el Pla de Barcelona, carrer de Cervantes, mentre que el despatx era a la ronda de la Universitat, núm. 31 de la capital catalana. El seu principal producte era l’aïllant de porcellana dura per a electricitat, però al començament es veieren obligats a fabricar també peces més tradicionals, que anaven dels poms de porta a interruptors i al que anomenaven porcellana artística —vaixelles, gerros, etc.— en contraposició a la industrial. Tres anys després de constituïda l’empresa (el 1897) tenien 110 obrers a la fàbrica i facturaven 350 000 pessetes anuals.
Lluís Berenguer, que era enginyer industrial, i Ramon Canals se separaren el 1897 per produir cadascun pel seu costat el que ja produïen plegats. Ramon Canals obrí una fàbrica a Almàssera a l’horta valenciana i prop de la capital, que fabricava aïllants elèctrics, porcellana industrial i jocs de cafè i restaurant. El seu despatx era a Barcelona, al carrer de la Diputació, núm. 308. Lluís Berenguer constituí la societat Lluís Berenguer, en Comandita, que feia exactament el mateix, amb domicili, primer, al carrer de Pau Claris, núm. 13 i, després, al de Consell de Cent, núm. 207.
Anunci de la fàbrica de porcellana per a material elèctric Lluís Berenguer publicat a Barcelona Artística e Industrial (1916).
El 1912, Lluís Berenguer en Comandita comprà la fàbrica de Sants que havia estat de La Porcellana i també de la vella empresa dels Florensa. En la compra potser influí l’existència d’uns locals molt més adequats que els seus, que eren al carrer de Torres i Pujalt, a Sant-Gervasi-Bonanova, de Barcelona.
El desenvolupament de les centrals elèctriques, la possibilitat de traslladar l’energia sense pèrdues substancials i la creació d’una gran xarxa de distribució donaren un gran impuls a l’empresa. L’any 1920, Lluís Berenguer produeix el 90% dels aïllants de porcellana que s’instal·len a l’estat. Tenen vuit forns de cocció i consumeixen diàriament 6 tones de pasta. Hi treballen 600 obrers. El 1910 van instal·lar un laboratori electrotècnic per a comprovar la qualitat dels materials.
Lluís Berenguer utilitzava sovint l’expressió popular catalana “art de foc, art de boig”, per a explicar els problemes derivats de la cocció que havia de donar la porcellana. Però era una tècnica que dominava.
El recorregut posterior de la companyia es pot resumir en els punts següents:
- 1921 - Es constitueix Manufactures Ceràmiques, SA com a successora de Lluís Berenguer, en Comandita.
- 1942 - Es mantenen les dues fàbriques de la carretera de la Bordeta i de Torres i Pujalt. Tenen 6 forns de 90 m3 i 2 de 45 m3. La seva producció és la mateixa: peces de porcellana per a l’electricitat, en primer terme, i vaixelles. La capacitat de producció anual és de 1 872 t.
- 1951 - Té la concessió per l’estat dels procediments de fabricació de l’Electro-Ceramic, de Tarbes, filial de la Cie. Générale d’Eléctricité, francesa. El capital és de 15 milions de pessetes i ha emès obligacions, introduïdes a la cotització de la Borsa de Barcelona.
- 1990 - Presentà suspensió de pagaments i s’inicià el procés de liquidació.