La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals. La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries. La pasta més corrent és el fideu. Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers. Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes. La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX.
Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer (Compañía Transatlántica, 1927). Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries.
Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona. Tingué diverses botigues al seu barri: al carrer de Santa Maria, al dels Sombrerers i a la plaça de Montcada. Havia nascut el 1827 i treballava ja com a semoler o fideuer al voltant del 1860. L’empresa devia prosperar, però era una entre la cinquantena llarga de fabricants artesanals d’aquest producte. No es va presentar a les exposicions del 1871 i el 1877, les dues celebrades a Barcelona.
Al voltant del 1886, el negoci donà un tomb complet. Magí Quer obrirà una fàbrica a Sant Martí de Provençals-Poblenou, al carrer de Pujades, xamfrà carrer de Llull. Introduí per primera vegada la producció mecànica de fideus i pastes per a sopa. El semoler es converteix en fabricant de pastes italianes, que és com s’anuncia. Es presenta a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i guanya una medalla d’or per ser els seus a"rticles de qualitat superior, per la importància de la fabricació i el crèdit de l’establiment", tal com dirà el jurat encarregat de distribuir els guardons. Manté el taller al carrer de Santa Maria, núm. 18, i un despatx al Passeig del Born, núm. 34.
Fins a la mort de Magí Quer, el 1912, la seva fàbrica serà l’única en tot l’estat que elabora les pastes mecànicament. El despatx estava aleshores al núm. 58 del carrer de la Princesa de Barcelona.
L’empresa continuarà sota la raó social de Fills de Magí Quer, fins a la segona meitat del segle XX.